Lliçons: diferència entre les revisions

Revisió del 13:18, 14 juny 2007

Una lliçó proporciona continguts de forma interessant i flexible. Consisteix en una sèrie de pàgines, cada pàgina et porta a una altre pàgina. Cada una d'elles normalment acaba amb una pregunta i un nombre de respostes possibles. Depenent de quina sigui l'elecció de l'estudiant, progressarà a la pròxima pàgina o tornarà a una pàgina anterior. Taules de branques són un altre tipus de pàgines on els estudiants poden veure el contingut i poden escollir moure's per diferents parts de la lliçó a través de botons etiquetats. La navegació a través de la lliçó pot ser simple o complexa, depenent en gran mesura de l'estructura del material que s'està presentant. La seva icona estàndar és:

Informació general sobre la lliçó i la seva metodologia

Una lliçó s'utilitza quan és necessari oferir als estudiants certa informació sobre el tema que s'ensenya. El contingut serà fraccionat en petits trossos i es mostrarà a l'estudiant tros a tros. Dins la lliçó aquests trossos s'anomenen Pàgines. La mida de cada pàgina és arbitrària però normalment ha de ser una quantitat que càpiga adequadament a una pantalla.

La lliçó pot crear una sèrie de pàgines les quals poden ser presentades de forma lineal (com una presentació de diapositives), o de forma no-lineal (com una taula de branques), o una combinació de ambdues. Podem qualificar, mitjançant les preguntes, o no qualificar i utilitzar-la simplement com a recurs.

Hi ha dos modes bàsics: un mode de presentació i un mode a base de targetes (flash-cards). La majoria de descripcions de la lliçó en aquest document estan basades en el mode presentació i sobre l'ús de preguntes. La secció sobre el mode a base de targetes descriu com fer que les pàgines d'una lliçó apareguin aleatòriament.

Presentació de la Lliçó

L'activitat Lliçó inclou moltes característiques per fer el contingut més interessant, per exemple fent que les preguntes o les pàgines siguin aleatòries. A més a més hi ha possibilitats per fer més difícil que els estudiants facin trampes utilitzant contrasenyes de protecció i límits temporals.

Al barrejar el contingut amb preguntes, la Lliçó permet posar en principi la pràctica de l'e-Learning (vegeu Clark i Mayer, 2004),on la pràctica s'integra amb el material d'instrucció.

Pàgines, qüestions, respostes i reaccions

Una Lliçó està composta de pàgines. Hi ha dos tipus bàsics de pàgines en la lliçó: taula de ramificació o pàgina de preguntes. Les taules de ramificació són per lliurar contingut i proveir d'enllaços a una o més pàgines en la lliçó. Cada pàgina de preguntes pot fer el mateix però a la vegada pot donar una reacció i una puntuació individual per cada opció (la resposta de l'estudiant). El professor decideix quin tipus de pàgina és millor en el seu cas i com utilitzar la flexibilitat disponible per tal de complir els objectius educatius.

De forma predeterminada hi ha escollida la pàgina de múltiple respostes. El professor pot posar el contingut en la pàgina i fer una pregunta sobre ell. El professor pot proporcionar de 1 a 20 respostes, on cada resposta serà puntuada de forma diferent i porta a una part diferent la lliçó. En algunes respostes el professor pot decidir donar algunes explicacions abans d'enviar l'alumne a una altre part de la lliçó. De forma molt diferent a el que seria en paper, les respostes es re-ubicaran cada vegada que l'alumne entri en una pàgina de preguntes.

Per suposat el professor pot decidir un enfoc més simple a l'hora de construir una pàgina. Per exemple, si no voleu afegir opcions, la lliçó afegirà un botó de continua de forma que els alumnes aniran a la següent pàgina. També es pot configurar de manera que la Lliçó doni una reacció estàndard per les respostes correctes i incorrectes, quan el professor no en proporciona cap. O la Lliçó pot determinar una puntuació automàticament que el professor envia a l'alumne.

Ordre lògic i ordre de navegació

El nombre de pàgines de la lliçó es determina habitualment pel contingut. El professor probablement desitjarà presentar el contingut educatiu d'una manera que s'entengui de la forma més fàcil possible i que es desenvolupi d'una manera lògica i progressiva. En el mòdul de la lliçó, aquest ordre s'anomena Ordre Lògic i aquest és l'ordre en com es mostren les pàgines al professor. El professor veurà totes les pàgines en una pantalla llarga amb la primera pàgina en la part superior.

Una vegada que una lliçó conté dues o més pàgines els professors poden moure les pàgines existents i afegir les pàgines a qualsevol posició dins de la lliçó. Aquest ordre lògic de pàgines és també per defecte l'Ordre de Navegació. Aquest últim és l'ordre en el que els estudiants veuen les pàgines. En l'ordre de navegació per defecte, les respostes correctes mostrin la pàgina següent (de l'ordre lògic) i les respostes incorrectes mostrin la mateixa pàgina una altre vegada on es repeteix la mateixa pregunta a l'estudiant. Aquest ordre de navegació per defecte és possiblement l'adequat per a la majoria de lliçons. No obstant això, és possible canviar o associar un Salt a qualsevol resposta errònia per a poder crear una trajectòria més complicada en la lliçó.

Aquests salts es poden dividir en dos tipus: Salts Relatius i Salts Absoluts. La navegació per defecte utilitza els salts de "Aquesta pàgina" i "Pàgina següent". El salt a la pàgina següent correspon a l'ordre lògic de la lliçó. Els salts absoluts especifiquen la pàgina existent a mostrar especificant el títol de la pàgina. Així una lliçó pot tenir "branques", bucles i una estructura no lineal.

El professor pot veure com "funciona" la navegació d'una lliçó utilitzant l'enllaç de "Visualització Prèvia", d'aquesta manera es mostra la lliçó al professor de la forma en que ho veuria un estudiant. A partir de la versió 1.6 també hi ha l'opció que el professor activi la visualització com a estudiant.

L'ús dels salts no té un patró estàndar, està permès que una pregunta tingui més d'una resposta correcta. Ho veure'm amb més detall en la següent part.

Respostes

Generalment cada pregunta de la lliçó tindrà una resposta correcta i varies d'incorrectes, la típica pregunta de multi-respostes. Cada resposta pot rebre una reacció individual del professor abans d'enviar l'estudiant (a través del paràmetre de salt) a veure una altre pàgina o la mateixa.

Com s'explicarà desprès, hi ha dues maneres de qualificar una lliçó. En un mètode, la direcció en la que s'envia els estudiants determina si la resposta és correcta o no; generalment una resposta correcta avança l'alumne en el ordre lògic i una incorrecta porta a la mateixa pàgina o d'altres anteriors. L'altre mètode utilitza una puntuació per calcular la nota. Generalment una resposta correcta rep 1 punt, i qualsevol resposta incorrecta rep un 0. És possible dona valors negatius o fraccions per qualsevol resposta.

Quan una pàgina de preguntes s'ha afegit, els salts tenen paràmetres predeterminats. El salt per la primera resposta és la següent pàgina (per tant és la resposta correcta), i és una bona idea mantenir aquesta metodologia. Així els salts per les subsegüents respostes seran establits a la mateixa pàgina. La puntuació per la primera pregunta és 1, i 0 per la resta. Aquests paràmetres poden canviar-se al editar la pregunta. Recordeu que l'ordre de les respostes serà aleatori cada vegada que l'alumne accedeixi a la pàgina.

Quan la "Puntuació personalitzada" està activada en els paràmetres d ela Lliçó, llavors cada resposta té un valor associat d'un punt.

Qualificar

Acabem d'introduir el concepte de respostes correctes i incorrectes. Això porta a la idea de donar una nota als alumnes quan hagin completat la lliçó. Per tal de mantenir el mètode de qualificació raonablement transparent s'utilitza una fórmula simple, el nombre de respostes correctes dividit pel nombre de pàgines de preguntes vistes. Aquest nombre és desprès escalat amb el paràmetre de la qualificació de la lliçó.

Es qualifica la lliçó quan l'estudiant arriba al Final de la Lliçó. S'arriba a aquest punt generalment quan contesta correctament l'última pàgina (lògica).

L'alumne no té que passar per tota la lliçó en una sola vegada. Si passa per algunes pàgines i després es para, la pròxima vegada que entri en la lliçó se li pregunta si desitja començar pel començament de la lliçó o des del punt on ho va deixar. L'últim punt és la pàgina que va arribar a respondre correctament. Es registren els "intents" anteriors i les qualificacions de les sessions interrompudes i s'inclouran les pàgines vistes i les preguntes contestades en altres sessions.

La manera d'utilitzar les qualificacions en una lliçó és una benedicció i una maledicció. L'objectiu principal d'una lliçó ha de ser transmetre el coneixement d'una manera raonablement interessant. Donar una qualificació pot convertir una lliçó en una espècie de concurs on la fita sigui donar únicament les respostes correctes. D'altra banda als alumnes els hi agrada treure la millor nota possible així que qualificar-los pot convertir-se en la pastanaga que l'alumne necessita per tal de que repeteixi la lliçó fins que aconsegueixi el màgic 100%.

Encara que les lliçons tenen qualificacions, no han de considerar-se com notes que condueixin a "notes" significatives. Són més útils com Avaluacions Formatives on les qualificacions, encara que són una mesura de l'activitat, generalment no són l'únic aspecte de la nota final del curs. Si les lliçons s'utilitzen en una manera formal llavors probablement és millor utilitzar les seves qualificacions en percentatges. Per exemple, l'alumne ha de conseguir un promig de al menys el 80% del total en les vuit lliçons en aquest curs abans de que pugui passar a una determinada tasca. Les lliçons s'utilitzen principalment per aconseguir una fase en la adquisició del coneixement. L'avaluació d'aquest coneixement és quelcom més.

Re-intentar

Com s'ha mencionat anteriorment una lliçó es pot utilitzar com activitat formativa, impartir un cert coneixement mentre que al mateix temps exigeix als estudiants que construeixen el seu. Per això sembla natural que els estudiants puguin repetir les lliçons per a aprendre i aconseguir una bona nota. Això promou la repetició o els intents múltiples.

Per defecte les lliçons permeten un nombre d'intents il·limitat. Cada intent es registra normalment i l'estudiant pot veure el seu procés. El professor al crear la lliçó té l'opció de mostrar la nota "final" com la mitja dels intents o com la millor dels intents. Aquesta nota "final" és la que es mostra a la pàgina de notes de la pàgina de "Lliçons". Per defecte s'utilitza la mitjana de notes.

Una vegada que un estudiant hagi arribat a la màxima qualificació possible en una lliçó també es permeten nous intents (encara que no hi hagi realment cap avantatge per la seva nota). Ells podran explorar, ara, les trajectòries "incorrectes" de la lliçó.

En circumstancies excepcionals el professor potser que no desitgi que els estudiants tenguin més d'un intent en la lliçó. Una lliçó concreta es pot utilitzar com un examen del moment actual. Aquí el paràmetre de la lliçó per a les repesques es fixa a No. Una vegada que estigui acabada la lliçó llavors no es permet que els estudiants revisin la lliçó. No obstant això si la lliçó no s'acaba en una vegada, es permet als estudiants re-començar la lliçó des del començament o en el punt on ho van deixar.

Construint lliçons

Per a crear una lliçó el professor ha d'incorporar el text de la primera pàgina (les preguntes, respostes i reaccions). Una vegada que la primera pàgina estigui realitzada el professor té l'opció d'afegir més pàgines (abans o desprès de la inicial) o de corregir-la. Quan la lliçó conté més d'una pàgina el professor té l'opció de moure les pàgines actuals, és a dir, canviar el seu ordre. Mentre que la lliçó aquest en construcció el professor pot afegir, editar o corregir, eliminar i moure les pàgines.

Una lliçó cobrirà una quantitat limitada de material (habitualment entre cinc i deu pàgines), i un curs pot tenir un nombre gran de lliçons. Heu de tenir en compte que aquest mòdul no es va disenyar per gestionar lliçons que tinguin una gran quantitat de pàgines, aquestes "lliçons" haurien de realitzar-se en els temes o seccions de Moodle que són més manejables.

En qualsevol lliçó és una bona idea tenir un plà abans de començar una presentació. Lliçons simples que bàsicament van del principi al final en línia recta, una pàgina rere una altre, pot ser creat d'un resum. lliçons més complicades requereixen més planificació. La part positiva és que el professor pot crear una lliçó simple i desprès refinar-la o complicar-la a través de l'ordre i les reaccions.

Afegir una pàgina de preguntes- més ajuda per afegir una pàgina de preguntes Afegir una taula de ramificació - més ajuda per afegir una taula de ramificació

Tipus de preguntes per la lliçó

Els tipus de preguntes suportats per la versió 1.6 són: Moodle1.6

Ramificacions i taules de ramificació

Si la lliçó conté molta informació, la podeu dividir en seccions que s'anomenen ramificacions en Moodle. Una manera de moure's entres les ramificacions és afegint una taula de ramificació

Les taules de ramificació són simplement pàgines que tenen un conjunt d'enllaços a altres pàgines de la lliçó. Totes tenen un títol, una taula de continguts, descripcions (les opcions pels estudiants), i els salts que l'estudiant selecciona. Cada ramificació pot contenir varies pàgines (habitualment referides totes al mateix tema). No hi ha puntuació per l'elecció de l'estudiant, són neutres.

Ramificacions "ordenades"

Una taula de continguts és un exemple de l'ús de les ramificacions ordenades. Generalment una lliçó pot començar per una taula de ramificació amb el títol "Taula de Continguts". L'estudiant selecciona el botó de Descripció i salta a la pàgina en l'ordre lògic que comença la sèrie de pàgines sobre aquell tema. Al final d'una ramificació ordenada, a l'estudiant se li mostraran diferents opcions via una pregunta o una taula de ramificacions, típicament anar a la següent pàgina, començar la sèrie de pàgines una altre vegada, anar al final de la lliçó o tornar a la Taula de Continguts.

Ramificacions "clàssiques"

Un ramificació "clàssica" introdueix moviments aleatoris entre la sèrie de pàgines, ni l'estudiant ni el professor ho controlen. És necessari una taula de ramificació inicial i una pàgina especial de navegació anomenada "Final de la ramificació" al final de la sèrie. El salt predeterminat de la pàgina de "Final de la ramificació" és la taula de ramificació precedent com un salt absolut. Això facilita afegir ramificacions desprès entre l'inici i el final i no tenir que reiniciar el salt de "Final de la ramificació". Desprès de crear la ramificació clàssica, el professor veurà 3 nous opcions de salt: "Pregunta no vista en una ramificació", "Pregunta aleatòria en una ramificació", i "Pàgina de ramificació aleatòria". La ramificació "clàssica" amb un "Final de la ramificació" és similar al clúster.

Consells en l'utilització de les ramificacions

El nombre d'enllaços mostrats quan editeu una taula de ramificació o una pàgina de preguntes està determinat pel paràmetre de la lliçó "nombre màxim de respostes/ramificacions". Aquest paràmetre pot canviar-se senzillament fent clic en "Edita els paràmetres de la lliçó" (a dalt i a la dreta de la pàgina) i seleccionant un altre valor.
Quan una lliçó inclou una o més taules de ramificació ordenades o clàssiques, el professor necessita decidir si els estudiants han de visitar cada ramificació. En afegir una pregunta o dues per cada ramificació, el professor pot determinar el paràmetre "nombre mínim de preguntes" a un nombre raonable. Heu de tenir en compte que sense aquest paràmetre l'estudiant pot visitar un única ramificació, respondre totes les preguntes correctament i deixar la lliçó amb la màxima puntuació basada en els seus intens, no en el nombre total de preguntes disponibles.
Recordeu que utilitzant les ramificacions encoratgeu a l'estudiant a revisar la pàgina de preguntes més d'una vegada. Això es notarà en la puntuació. Com la puntuació no es mostra quan fas la lliçó com a professor, és aconsellable entrar com un estudiant i veure com es guarda la puntuació en la seva lliçó.
Per veure més informació sobre com editar una taula de ramificació consulteu Afegir una taula de ramificació.

Targetes (Flash card)

El mòdul de lliçó pot ser utilitza com una tasca de Targetes (Flash Card). A l'estudiant se li mostra certa informació (opcional) i una pregunta bàsicament en ordre aleatori. No s'ajusta un principi ni un final. Només un conjunt de targetes mostrades una rere l'altre sense un ordre en particular.

Les targetes es comporten com pàgines, les respostes correctes porten a la Següent pàgina, i les incorrectes es queden a la mateixa pàgina.

Existeixen dues variants molt similars al comportament de les targetes. L'opció en el control de flux de mostrar "pàgina no vista" desprès d'una resposta correcte, així no es mostrarà mai dues vegades la mateixa pàgina (encara que l'estudiant no hagi contestat correctament). L'altre opció és mostrar "pàgina sense contestar" que mostra a l'estudiant les pàgines que no ha contestat encara o que ha contestat malament.

Quan s'utilitzen qualsevol d'aquests dos tipus de lliçons de Targetes (Flash Card) el professor pot decidir utilitzar totes les Targetes/Pàgines en la lliçó o només un subconjunt (aleatori). Això es fa mitjançant el paràmetre "Nombre de pàgines (Targetes) a mostrar" quan es configura la lliçó.

De fet aquest tipus de lliçó és molt similar a un test ordenat aleatòriament, la diferència és que les preguntes es mostren una a la vegada. Posteriorment es pot afegir text addicional a cada pregunta.

Enllaçar i dependències

Moodle1.6

Depèndencia

Aquest paràmetre fa que la lliçó actual depengui del rendiment de l'estudiant en una altra lliçó d'aquest curs. Si no es compleixen els requeriments de rendiment, l'estudiant no tindrà accés a aquesta lliçó.

Les condicions de dependència inclouen:

   * Temps dedicat: l'estudiant ha d'haver dedicat a la lliçó requerida la quantitat de temps que definiu aquí.
   * Completada: l'estudiant ha d'haver completat la lliçó requerida.
   * Qualificació major de: l'estudiant ha d'haver aconseguit una qualificació en la lliçó requerida que sigui millor que la que especifiqueu aquí.

Podeu utilitzar qualsevol combinació d'aquestes condicions.

Enllaç d'activitat

El menú desplegable conté totes les activitats d'aquest curs. Si en seleccioneu una, al final de la lliçó apareixerà un enllaç a aquesta activitat.

Altres enllaços (menys habituals)

Usuaris més avanaçats de moodle poden adonar-se de com fer enllaços des d'una pàgina de la lliçó. Així serà possible crear un enllaç a una altre lliçó o activitat, o fins i tot a un punt concret de la lliçó o activitat (independent de si és dins del mateix curs o no). Encara que aquest mètode pot ser útil, també pot passar que l'estudiant no trobi el seu camí de tornada. En general, els enllaços poden ser creats copiant la localització de l'enllaç desitjat de la barra d'adreces, i llavors enganxar-ho com un enllaç.

Veure també

Utilitzant Moodle Capítol 10: Lliçons (anglès)

Http://moodle.tokem.fi Anar al manual del professor i seleccionar la lliçó. Per versions 1.5.4 i 1.6.4, un bon suplement o alternativa a MoodleDocs. Molt útil per un tipus determinat de professor. (anglès)

@@ Línia 54: / Línia 54: @@
 La manera d'utilitzar les qualificacions en una lliçó és una benedicció i una maledicció. L'objectiu principal d'una lliçó ha de ser transmetre el coneixement d'una manera raonablement interessant. Donar una qualificació pot convertir una lliçó en una espècie de concurs on la fita sigui donar únicament les respostes correctes. D'altra banda als alumnes els hi agrada treure la millor nota possible així que qualificar-los pot convertir-se en la pastanaga que l'alumne necessita per tal de que repeteixi la lliçó fins que aconsegueixi el màgic 100%.
-Encara que les lliçons tenen qualificacions, no han de considerar-se com notes que condueixin al "notes" significatives. Són més útils com Avaluacions Formatives on les qualificacions, encara que són una mesura de l'activitat, generalment no són l'únic aspecte de la nota final del curs. Si les lliçons s'utilitzen en una manera formal llavors probablement és millor utilitzar les seves qualificacions en percentatges. Per exemple, l'alumne ha de conseguir un promig de al menys el 80% del total en les vuit lliçons en aquest curs abans de que pugui passar a una determinada tasca. Les lliçons s'utilitzen principalment per aconseguir una fase en la adquisició del coneixement. L'avaluació d'aquest coneixement és quelcom més.
+Encara que les lliçons tenen qualificacions, no han de considerar-se com notes que condueixin a "notes" significatives. Són més útils com Avaluacions Formatives on les qualificacions, encara que són una mesura de l'activitat, generalment no són l'únic aspecte de la nota final del curs. Si les lliçons s'utilitzen en una manera formal llavors probablement és millor utilitzar les seves qualificacions en percentatges. Per exemple, l'alumne ha de conseguir un promig de al menys el 80% del total en les vuit lliçons en aquest curs abans de que pugui passar a una determinada tasca. Les lliçons s'utilitzen principalment per aconseguir una fase en la adquisició del coneixement. L'avaluació d'aquest coneixement és quelcom més.
 === Re-intentar ===

Documentation