Una bona professora: diferència entre les revisions

De MoodleDocs
Salta a:navegació, cerca
Cap resum de modificació
 
 
(18 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren)
Línia 9: Línia 9:
Parlava amb col·legues que li proporcionaven consells valuosos (encara que a vegades sospitava que alguns flaquejaven una mica).
Parlava amb col·legues que li proporcionaven consells valuosos (encara que a vegades sospitava que alguns flaquejaven una mica).


Parlava amb l'alumnat, i les seves observacions sovint eren interessants i  
Parlava amb l'alumnat, i les seves observacions sovint eren interessants i feien pensar.


She talked to her students, and their insights were often quite interesting and thought-provoking.
Va anar a veure la directora del centre i va donar-li consell (ho va fer, de veritat).


She went to her principal and he gave her some good advice. (Really, he did.)
Llegia diaris i llibres, es va apuntar a una llista de correu, visitava pàgines web, s'apuntava a cursos, tallers i conferències, i normalment extreia coneixements nous d'arreu on podia. Estava molt motivada.


She read journals and books, joined a ListServ, visited web pages, signed up for courses, attended workshops and conferences, and generally sought knowledge wherever she could find it. She was very motivated.
A poc a poc, va començar a aplicar estratègies i tècniques noves a les classes. Per exemple:


Little by little, she began to try new strategies and techniques in her classroom. For example:
* Va començar a pensar que hi havia varietat de models d'intel·ligència per tenir en compte a l'hora de planificar les lliçons;
* She began to take multiple intelligences into account in her lesson plans.
* Va començar a tenir-les en compte a l'hora de planificar;
* She started using cooperative learning in her classroom.
* Va començar a utilitzar l'aprenentatge cooperatiu a la classe;
* She integrated more project-based learning into her instruction.
* Va integrar més aprenentatge basat en projectes al seu ensenyament;
* She even started using an LCD projector.
* També va començar a fer servir un canó de projecció.


Sometimes, it was a bit overwhelming. Exhausting, in fact. Not everything worked out the way she intended. But she persevered, because she wanted her students to learn as much as possible.
Algunes vegades, estava una mica saturada. Exhausta, de fet. No anava tot com havia suposat. Però va perseverar, perquè volia que els estudiants aprenguessin tant com poguessin.


Still, she felt that something was missing. She wanted to do things with her students that she had never been able to do before. Things that were fun, things that were exciting, things that students actually enjoyed doing. Mostly, things that made her students WANT to learn.
Encara, però, trobava a faltar alguna cosa. Volia fer alguns treballs amb els estudiants que encara no havia pogut fer mai. Coses divertides, atractives, coses que els estudiants es sentissin atrets per fer. Sobretot, coses que fessin agafar ganes d'aprendre als seus alumnes.


But she couldn't say what those things were.
Però no arribava a trobar el què de la qüestió.


=== Act 2: The Pretty Good Teacher meets Mr. Dougis ===
=== Acte 2n: La bona professora troba el Sr. Dougis ===


One day, she read an article in her local newspaper about Mr. Dougis, a teacher who was doing great things on the Internet with his students. It sounded exciting and she wondered if this were not what she had been looking for.
Un dia, va llegir un article al diari local sobre el Sr. Dougis, un professor que feia coses molt interessants per Internet amb els seus estudiants. Semblava interessant i va pensar si allò era el que no havia arribat a trobar.


She knew the school where he taught, and she left him a telephone message. Would he mind her dropping by one day to chat?
Coneixia l'escola on ensenyava, i li va deixar un missatge al telèfon. Li faria res quedar un dia per xerrar?


The next day, she received an answer. She could drop by any Thursday to see what was up. But it had to be a Thursday.
L'endemà, ja tenia una resposta. Es podien trobar qualsevol dimecres, per parlar una mica. Però havia de ser un dimecres.


She went to her principal and explained to him that she needed a substitute teacher for next Thursday. She told him why and he gladly gave her a professional day in order investigate. Really, he did.
Va anar a veure la directora i li va explicar que necessitava algú que la substituís el dimecres. Li va explicar el perquè i amablement se li va concedir un dia de treball a fi de fer investigació. De veritat, va passar.


She went to see Mr. Dougis. He greeted her with a friendly smile.
Va anar a veure el senyor Douguis, que la va saludar acompanyant-se d'un somriure afable.


"Welcome," he said, and smiled. "It's good that you came today. Thursdays, we Moodle."
"Benvinguda", va dir, i va somriure. "Va bé que hagi vingut avui. Els dimecres, Moodlegem"


The Pretty Good Teacher looked around. There were about twenty-five students sitting at computers. They looked about thirteen years old. Most did not notice her, because they were engrossed in what they were doing.
La bona professora va mirar al voltant. Hi havia uns vint-i-cinc alumnes davant d'ordinadors. Semblaven alumes d'uns tretze anys. Molts, ni la van veure, perquè estaven absorts en el que feien.


"What are they working on?" she asked.
"Què fan?" va preguntar.


"Well," said Mr. Dougis, "a couple of things. Some of them are working together to create a glossary of terms used in the current events articles we read each week."
"Un piló de coses", va dir el senyor Dougis, "un piló de coses. Alguns treballen junts per crear un glossari de termes que han trobat en els articles d'actualitat que llegeixen cada setmana."


"They know how to do that?" she asked. She thought that creating an online glossary must be a bit complicated for this age.
"Ja saben com fer-ho?". Ella es pensava que crear un glossari en línia havia de ser una mica complicat a aquella edat.


"Sure," said Mr. Dougis. "It's not hard to do that in Moodle."
"I tant." va dir el senyor Dougis. "No costa gaire de fer, al Moodle."


"Oh yes, Moodle," she said, "I read about Moodle in the newspaper article. What is it?"
"Ah, sí, el Moodle.", va dir ella. "Vaig llegir-ne alguna cosa a l'article del diari. Què és?"


"It's the software we use in our virtual classroom", he said, as he guided her to a monitor.
"És el programari que utilitzem a la classe virtual", li va contestar mentre l'acompanyava cap a un monitor.


"See how the students are simply filling in a form to create entries in the glossary?" he asked. "That's Moodle."
"Ho veu com van emplenant senzillament un formulari per crear les entrades del glossari?", li va preguntar. "Això és el Moodle."


It did not look like the students were having any trouble.
No semblava pas que els alumnes tinguessin cap problema.


"And some of the other students," he said, "are having an online debate about the way the current war on terrorism is being conducted. It's turning into a pretty heated discussion," he chuckled.
"I alguns altres alumnes", va continuar ell, "debaten sobre com s'està conduint la guerra contra el terrorisme actualment. S'ha convertit en una discussió força comuna.", va concloure.


"How do you have an online debate?" she asked.
"Ara fan un debat en línia?", li va preguntar ella.


"They are using a discussion forum to talk with each other and are even rating each others' posts according to criteria we developed together," he said.
"Fan servir un fòrum de discussió per parlar entre ells i elles i estan avaluant les intervencions de la resta, segons els criteris que vam acordar tots plegats.", va dir ell.


"Can they really handle that at such a young age?" she asked.
"I poden, tan joves, assumir-ho correctament?", va preguntar, altre cop.


"Some are still learning about how to deal with constructive criticism and how not to take everything that is posted personally," he replied. "But we are getting there. With a little guidance and encouragement..."
"Alguns encara aprenen com han de treballar construint críticament, i com no entendre-ho tot com a una qüestió personal.", va replicar ell.
"Però estem a punt d'arribar-hi. Amb una mica de control, de coratge ..."


"No, I mean the technology," she interrupted.
"No, si jo em refereixo a la part tecnològica.", el va tallar ella.


"Of course!"  replied Mr. Dougis. "In Moodle, forums are easy to use."
"I tant!", va replicar el senyor Dougis. "Al Moodle, els fòrums són fàcils de fer servir."


And throughout the day, that is how it went. Moodle this and Moodle that. The Pretty Good Teacher had to admit that even the younger students seemed to be proficient Moodlers. And almost all the students seemed engaged and interested in their work.
I durant aquell dia, les coses van anar passant així. Moodle per aquí i Moodle per allà. La bona professora va haver d'admetre que fins i tot l'alumnat més jove semblava ser Moodlejador avançat. I gairebé tothom semblava interessat i compromès amb el que feia.


She was impressed, but wondered if all were really as it seemed.
Estava impressionada, però encara dubtava si tot era realment com semblava.


During Mr. Dougis' break, they talked over a cup of coffee and a piece of cake.
----


"Tell me more about Moodle," she said.
Amb un pastisset i una tassa de cafè al davant, van esmorzar i xerrar.


"Well," he began, "I use Moodle to complement and enhance my classroom instruction. I might, for example, just upload a Power Point presentation to the site for my students to review or post links to a good web site. Or we might do something more social, more collaborative, as you have seen today."
"Digui'm més coses del Moodle.", va dir.


"So, Moodle helps you do some things differently?" she asked.
"Bé," va començar ell, "faig servir el Moodle com a complement i per millorar la formació a les classes. Puc, per exemple, carregar una presentació al lloc per als estudiants per repassar, o deixar vincles a un lloc web interessant. O podríem fer alguna cosa de treball de grups, més col·laborativa, com la que hem vist avui."


"Not just different," he emphatically corrected, "better."
"O sigui que Moodle ajuda a fer les coses diferents, oi?" va demanar ella.


"How so?" She really wanted to know.
"No només diferents," va emfasitzar ell, "millor."


"Let's say," said Mr. Dougis, "that we are discussing the effects of global warming. I can send my students to the library to do traditional research and we can discuss what they find out in class. And I can have the students make posters to display what they have learned. We can break into groups create lists of top ten easy ways to fight global warming. And we can have a debate in class about the effects of global warming, too."
"I com?". Ella volia saber-ho amb pèls i senyals.


"That sounds fine," said the Pretty Good Teacher. "What is wrong with that?"
"Diguem, " va dir el senyor Dougis, "que estem enmig d'una discussió sobre els efectes de l'escalfament global. Puc fer anar els alumnes a la biblioteca per cercar informació de la manera més tradicional i podem discutir amb el que hagin trobat a la classe. I puc fer-los fer cartells per mostrar el que han après. Podem dividir-nos en grups, crear llistes de les 10 millors maneres de combatre l'escalfament global. I podem debatre a l'alula sobre els seus efectes."


"There is nothing wrong with that," replied Mr. Dougis, "but we can, for example, also go to Moodle and create a survey about global warming to administer to students here at our school and to students at our online partner schools in Canada and South Africa in order to see to what extent we all agree on the issue. We can design the survey together, invite our partners to take it, and have a discussion with them about where we see eye to eye and where we don't. And that is potentially a rich, valuable educational experience that we could not have without Moodle, don't you agree?"
"Sembla una bona activitat," va dir la bona professora. "Què hi ha de mal, en això?"


The Pretty Good Teacher did agree. She wanted this Moodle thing for her students.
"Res, " va replicar el senyor Dougis, "però podem, per exemple, anar al Moodle i crear una enquesta sobre l'escalfament global  que administressin els estudiants des d'aquí i plantejar-la a les escoles agermanades del Canadà i de l'Àfrica del Sud per saber quines idees compartim tots plegats al respecte. També podríem preparar una enquesta tots plegats, i convidar-los a seguir-la perquè la discutissin per saber què veiem d'una manera diferent. I això és potencialment una experiència rica, molt educativa que no podríem haver fet sense el Moodle, no li sembla?"


Mr. Dougis showed her how to go to any one of several sites and set up a Moodle classroom. That weekend, the Pretty Good Teacher started learning the basics of Moodle. She even got in touch with the moodle community at moodle.org where she found other teachers like herself and lots of people interested in the moodle thing.
La bona professora va respondre que sí. Volia fer servir el Moodle amb els seus alumnes.


=== Act 3: The Pretty Good Teacher starts Moodling ===
El senyor Dougis li va ensenyar com arribar a un dels llocs i com es preparava una classe al Moodle. Aquell cap de setmana, la bona professora va començar a llegir els fonaments del Moodle. També va fer un cop d'ull al lloc de la comunitat moodle, a moodle.org, on va trobar altres professors i professores com ella, i molta gent interessada.


By the next Friday, she and her students were in the school computer lab. She showed them how to use a discussion forum and urged the students to discuss the novel they were currently reading.
=== Acte 3: La bona professora comença a Moodlejar ===


Some students had a good bit to say about it. Others had very little to say. Some comments were insightful. Others were quite foolish.
Aquell divendres, ella i els alumnes van anar a l'aula d'informàtica de l'escola. Els va explicar com ho havien de fer per treballar al fòrum i els va instar perquè parlessin de la novel·la que llegien aquells dies.


The Pretty Good Teacher was disappointed. Was Moodle not really all Mr. Dougis had claimed?
Alguns alumnes s'ho van passar bé. D'altres tenien molt poca cosa a dir. Alguns comentaris eren intranscendents. Alguns esbojarrats.


A few days later, she tried again. She set up a chat room and told the students to chat about anything, but to pretend they were characters from the novel. A few students did a really good job, but many students did not seem to take the assignment seriously. And the chat room became very confusing when everyone spoke at the same time. Frankly, the lesson was a flop.
La bona professora estava preocupada. El Moodle semblava el que el senyor Dougis havia augurat?


Some of her students must have been talking about Moodle in a less than complimentary way, because the Pretty Good Teacher had to endure some snide comments about it in the staff room. Some of her so-called colleagues actually seemed happy to see her struggle a little. It was incomprehensible to her, but it was undeniable. And she didn't like looking foolish.
Al cap de pocs dies, ho va tornar a provar. Va preparar una sala de xat i va dir als alumnes que parlessin de qualsevol cosa, però com si fossin personatges de la novel·la. Alguns alumnes van treballar molt bé, però la majoria no semblava pas agafar-s'ho seriosament. I la conversa del xat va esdevenir molt confusa i tothom parlava alhora. Francament, va ser un fracàs.


Now the Pretty Good Teacher was quite sure that Moodle was not as wonderful as Mr. Dougis seemed to think it was. Annoyed, she sent him an email, telling him so.
Alguns alumnes devien haver estat parlant sobre Moodle en termes poc elogiosos, perquè la Bastant Bona Professora va haver de sentir alguns comentaris sobre això a la sala de professorat. Alguns dels seus "anomenats" col·legues semblaven estar contents de veure-la amb alguna dificultat. Ella no ho comprenia, però no es podia negar. I a ella no li agradava semblar beneita.


=== Act 4: Mr. Dougis you've got an email ===
De moment, la bona professora estava prou convençuda que el Moodle, no era tan meravellós com el senyor Dougis semblava que pensava que era. Estava una mica escarmentada, i li va enviar un missatge de correu, explicant-l'hi.


She received a quick reply. "You sound upset," wrote Mr. Dougis.
=== Acte 4: Senyor Dougis, té un missatge de Correu ===


The Pretty Good Teacher returned, "I am upset. I am not so sure that Moodle is right for my students."
Aviat va rebre una resposta. "Sembla preocupada," deia el senyor Dougis.


An exchange of emails ensued.
La bona professora va respondre, "Estic preocupada. No estic segura que el Moodle vagi bé per als meus alumnes."


"Maybe," he responded. "But let me ask you this: Did your students do what you asked them to do?"
Va començar un intercanvi de missatges.


"What do you mean?" asked the Pretty Good Teacher.
"Podria ser, " va respondre ell. "Però permeti'm preguntar-li si els seus alumnes feien el que els havia demanat que fessin."


"Well, when you asked them to discuss the novel in the forum, did they do that?" he asked.
"Què vol dir? Va tornar-li la bona professora.


"Yes, I suppose most of them did," she replied.
"Quan els va demanar que parlessin de la novel·la al fòrum, ho van fer?".


"And when you asked them to chat about the novel," he continued, "did they do that?"
"Sí, suposo que la majoria ho va fer." Va replicar ella.


"The majority of them did," she answered.
"I quan els va demanar que parlessin de la novel·la, " va seguir ell, "ho van fer?"


"So, why are you unhappy?" asked Mr. Dougis.
"La majoria, sí." va respondre ella.


It was a good question.
"I doncs, per què està molesta?" li va preguntar el senyor Dougis.


"Well," she wrote, "the students did not seem very excited about the lessons and I am not sure that they learned much, either."
Era una bona pregunta.


"Does that ever happen in your traditional classroom?" asked Mr. Dougis.
"Perquè ", va escriure ella, "els alumnes no semblen pas gaire interessats per les lliçons i no estic pas convençuda que hi haguessin après gaire, tampoc."


Now she was offended. "Almost never," came her indignant response.
"I passa el mateix a les classes habituals?" va preguntar-li el senyor Dougis.


"Why not?" asked Mr. Dougis playing with fire.
Llavors ella es va sentir ofesa: "Pràcticament mai.", va respondre-li, indignada.


First she planned a very icy and angry response. But after 5 minutes or so, she cooled down and started thinking about it seriously. Normally, her lessons had something like a beginning, a middle and an end. They were well thought out and the students understood just what she expected of them. So that is what she wrote in her response to Mr. Dougis' question.
"Per què no?" va tornar a preguntar el senyor Dougis, com qui juga amb foc.


"Can you honestly say the same of your two Moodle lessons?" he wrote back. Mr. Dougis was definitively a daredevil.  
Inicialment ella va pensar que li respondria fredament i molesta. Però al cap de poc, es va tranquil·litzar i va començar a reflexionar. Normalment, les classes tenien un principi, un punt mig i un acabament. Anaven bé i els alumnes entenien el que esperava que entenguessin. I és el que li va respondre al senyor dougis.


She knew he was right. She had expected Moodle to work some sort of magic on her students, but she had not really designed the kind of good, effective lessons she normally planned.
"Pot dir amb honestedat el mateix de les seves lliçons amb el Moodle?" li va tornar a preguntar ell. El senyor Dougis feia ben bé el paper del dimoni.


"What would you advise your students to do in a situation like this?" asked Mr. Dougis.
Ella es va adonar que ell tenia raó. Es pensava que el Moodle hauria actuat com art de màgia amb els alumnes, però no hi havia preparat la mena de classes efectives que normalment preparava.


She decided to give Moodle another chance.
"I què els diria, als alumnes, en una situació com aquesta?" va preguntar el senyor Dougis.


=== Act 5: The Pretty Good Teacher strikes back ===
La bona professora va pensar que li donaria una segona oportunitat al Moodle.


=== Acte 5: La bona professora hi torna ===


This time, she asked herself, "What do I want my students to learn?" And she wrote down her objectives.
Es va preguntar a si mateixa "Què m'interessa que aprenguin?" I va apuntar els objectius.


Then she asked herself, "What resources will we need to make the lesson work?" and she collected and organized her resources.
I després, "Què em caldrà per tirar endavant la lliçó?" i va preparar els recursos.


Finally, she asked herself, "What is it I want my students to actually do in order to be successful?" And she designed her activities.
Finalment es va preguntar, "I què faran els alumnes perquè tot vagi bé?" I va preparar les activitats.


The Pretty Good Teacher wanted her students to recognize and identify the importance of conflict in the novel.
La bona professora volia que els alumnes reconeguessin i identifiquessin la importància del conflicte a la novel·la.


She located a couple of good online resources to give students the information they needed to do this and she posted her own notes to help them better understand what they found on the web sites.
Va trobar una colla de recursos en línia per proporcionar als estudiants la informació que necessitaven per fer la feina i els va preparar notes per ajudar-los a entendre millor què trobarien als llocs web.


In addition, she wanted them to create a web page for each major conflict in the novel, describing the conflict and suggesting several possible ways the conflict could be resolved. Then she set up a wiki where her students could do this.
A més, volia que creessin una pàgina web per cada conflicte important de la novel·la, descrivint-lo i suggerint vies possibles de resolució. I va preparar una wiki on els alumnes poguessin treballar el tema.


Before going to the lab, she discussed the lesson with her students and showed them how to work in a wiki. She used her cool, new LCD projector for that.
Abans d'arribar a l'aula d'informàtica, va presentar la lliçó a l'alumnat i els va explicar com s'havia de fer per treballar en una wiki. Per explicar-ho va fer servir el projector de canó.


She posted clear instructions about the lesson to the web site, reinforcing what she had said in class (and unconsciously stating a contract with her students).
Va marcar unes instruccions clares sobre la lliçó al lloc web, per refermar el que havia dit a classe (i inconscientment s'establia una mena de contracte amb l'alumnat)


The next day, they went to the lab.
L'endemà van anar a l'aula d'informàtica.


The Pretty Good Teacher was gratified to see how much better the lesson went. While a few of the students did have a little trouble the first few minutes getting used to the wiki, most of them actually caught on very quickly, and it was a pleasure to see how they helped each other get up and running.
La bona professora es va sentir reconfortada que la lliçó anés molt més bé. Tot i que alguns alumnes haguessin tingut alguns problemes al principi per acostumar-se a la wiki, molts van entendre de seguida com anava, i no va costar gaire que ajudessin els altres a treballar.


After about forty-five minutes, almost all students had contributed to the wiki. Some of their web pages were surprisingly good.
Passats quaranta-cinc minuts, pràcticament tots els alumnes havia contribuït a la wiki. Algunes pàgines eren realment bones.


As the Pretty Good Teacher circulated around the lab, she encouraged the students and complimented their work. Of course, she also had to remind a couple of students that playing card games on the computer was not part of the lesson.
Mentre la bona professora voltava per l'aula, encoratjava els alumnes i els ajudava. I també va haver d'advertir algunes vegades que jugar a cartes amb l'ordinador no formava part de la lliçó.


While she could not say that the lesson was perfect, the Pretty Good Teacher was pleased. The students had not only learned a lot, they seemed to enjoy doing so.
Tot i que no es podria dir que la lliçó va ser perfecta, la bona professora estava satisfeta. L'alumnat no només hi havia après molt, sinó que semblava haver-s'hi trobat a gust.


That evening, she went back to the wiki to reread some of the pages. She was surprised to see that some students had continued to work on their pages from home. They had added graphics and links and some shocking, but enthusiastic, text formatting. She had not assigned this as homework, they just wanted to do it.  
Al vespre, va passar per la wiki per rellegir algunes pàgines. Es va sorprendre que alguns alumnes haguessin continuat treballant a les pàgines des de casa. Hi havien afegit gràfics i vincles i havien canviat de forma exagerada, però entusiasta, el format del text. No ho havia pas plantejat com un treball a casa, només que volien fer-ho.


And the Pretty Good Teacher smiled a little.
I la bona professora va somriure.


=== Act 6: The next day ===
=== Acte 6: L'endemà ===


When class met the next day, several of the students were quite excited about Moodle. One said, "When my father asked me what we had done in school, I showed him the wiki. He thought it was great!" It was obvious that she was proud of the work she and her classmates had done.
Quan el grup es va trobar l'endemà, alguns alumnes estaven ben alterats pel Moodle. Una noia deia, "Quan el pare em va preguntar que havíem fet a l'escola, li vaig ensenyar la wiki i va dir que estava bé!" Prou per entendre que estava contenta de la feina que havia fet amb els companys de classe.


The Pretty Good Teacher was feeling pretty good.
La bona professora es sentia bastant satisfeta.


"Can we go back to the lab today?" one student asked.
"Hi tornarem, avui", va demanar un alumnes?


"No," she replied, "not today, but we can go back next week. Do you all want to do that?"
"No," va dir ella, "avui, no. Però la setmana vinent, segurament. Tothom vol tornar-hi?"


When they said yes, she was not very surprised.
Quan van respondre que sí, no ho va pas trobar estrany.


"In the meantime," she suggested, "maybe we should think of a name for our online classroom."
"Mentrestant," va suggerir, "hauríem d'empescar-nos un nom per a la nostra classe en línia."


They thought of several good possibilities and decided to vote to pick the best one. The Pretty Good Teacher said, "We do not have to vote right now. I will post a choice to our new web site and you can take a few days to decide."
Van sortir alguns noms i van decidir que votarien per escollir el millor. La bona professora va dir: "No cal que votem ara. Prepararé una enquesta al nostre lloc web i tindreu alguns dies per decidir-vos."


Almost everyone agreed that this was a sensible idea. But a couple of students looked unhappy about it.
Pràcticament tothom va acceptar-ho. Però hi havia alguns alumnes que semblaven empipats.


"What's wrong?" the Pretty Good Teacher asked one of them as the class was leaving.
"Què passa?" va demanar la bona professora quan s'acabava la classe.


"We don't have the Internet at my house, so I can't vote," said the student.
"No tenim Internet a casa i no podré votar.", va dir un alumne.


The Pretty Good Teacher hadn't thought of that. But she had an Internet connection in her classroom. And there were quite a few online computers in the school's media center.
No hi havia pensat. Però tenien una connexió a Internet a l'aula. I alguns ordinadors connectats a la sala de de recursos.  


"Why don't you stop here right after school and use our computer when you want to Moodle?" she suggested. "Or I can write you a pass to the media center during class one day when we have a few extra minutes."
"Per què no et quedes una mica a l'escola acabades les classes i fas servir l'ordinador quan vulguis moodlejar?" va suggerir. "O fem un passi per a la sala de recursos un dia que ens quedin alguns minuts de classe."


The student smiled. "Thanks! I'll stop by after school", she said and headed to her next class.
L'alumna va somriure. "Gràcies! M'esperaré acabada l'escola",digué i se'n va anar cap a l'altra classe.


When she returned at the end of the day, she had a friend with her. "You're not in my class," teased the Pretty Good Teacher. "I know," said the friend, "but it sounds like fun."
Quan va tornar, a la fi de la jornada, venia amb una altra companya. "No ets pas de la meva classe", va dir rient la bona professora."Ja ho sé", va dir la noia, "però m'ha explicat que era prou divertit."


And the Pretty Good Teacher was pretty happy.
I la bona professora va sentir-se contenta.


=== Act 7: She kept on moodling ===
=== Acte 7: Es va quedar moodlejant ===


And so it went. Over time, Moodle came to be an important part of the class. Soon, the Pretty Good Teacher was posting lesson plans to Moodle. Not very exciting, but the parents seemed to appreciate it. After a while, she began setting up little practice quizzes to help students prepare for tests. Together with another class, the students collaborated on articles for the school newspaper. They submitted rough drafts of papers for peer review and discussed class matters online. Some students even used the chat room for occasional online study sessions. And once they discovered instant messaging and blogs, things really got crazy.  
I és el que va passar. Amb el temps, Moodle va esdevenir una part important de la classe. Aviat la bona professor va començar a deixar-hi les lliçons planificades. Tot i no mostrar entusiasme, els pares semblaven interessats. Al cap de poc, va començar a preparar qüestionaris per practicar i ajudar l'alumnat a preparar els exàmens, l'alumnat col·laborava en articles per a la revista de l'escola. Deixaven els esborranys de compartir les revisions i discutien qüestions de classe en línia. Algunes alumnes fins i tot feien servir la sala de xat per a algunes sessions d'estudi. I quan van descobrir la missatgeria instantània i les bitàcoles, la cosa va ser una bogeria.


After a few months, Moodling became second nature to them. It felt natural. It was fun.
Al cap de pocs mesos, moodlejar era la seva segona natura. Ho trobaven natural. Era divertit.


And other teachers at the school began to Moodle. Sometimes, they met with their wireless laptops at a local cafe for "Moodle and Coffee" sessions. The teachers began to look forward to spending this time together--even a couple of the teachers who had made negative remarks in the staff room.
I altres professors i professores de l'escola varen començar a moodlejar. Algunes vegades, es trobaven entre tots amb els seus ordinadors connectats a la xarxa sense fils en un cafè per mantenir sessions de "Moodle amb Cafè". El professorat va començar a pensar que podia passar aquell temps plegats --fins i tot un grup de professors i professores que havia fet comentaris negatius a la sala de professorat.


=== Act 8: Unexpected role-reversal===
=== Acte 8: Un canvi de rols inesperat ===


One day, the Pretty Good Teacher ran into Mr. Dougis at the grocery store. She told him how well things were going. And she thanked him for Moodle.
Un dia, la bona professora va trobar el senyor Dougis al supermercat. Li va parlar de com anaven bé les coses. I li va donar les gràcies.


"Glad to share," he said, and smiled.  
"Encantat de poder-ho compartir, " va dir, i somrigué.


"Know what I like best?" she said. "It is cool that we can do a weekly podcast for our new partner class in Australia! My students love that podcasting module!"
"Sap què m'agrada més?" va dir ella. "La possibilitat de fer un podcast setmanal per a la classe agermanada d'Austràlia! Les meves alumnes estan encantades amb el mòdul de podcast!"


"So there's a podcasting module? I didn't know that," said her Moodle mentor.
"Ja hi ha un mòdul de podcast? No ho sabia." Va dir el seu iniciador en el Moodle.


"Really, well, we should set up a forum where we can share on a regular basis," she replied, secretly thrilled at this unexpected role-reversal.
"Podríem preparar un fòrum on compartir els nostres avenços." Va dir ella, satisfeta secretament d'aquell canvi de rols inesperat.


"Yes, that's a great idea. Let's do that," answered Mr. Dougis, who was clearly pleased. "You know, it sounds like you have become a Very Good Teacher."
"I tant, és una bona idea. Endavant!", va respondre el senyor Dougis, francament content. "Sembla que vostè s'ha tornat una molt bona professora!"


And he was right. She had, indeed, become a Very Good Teacher.
I tenia raó. S'havia tornat del tot una molt bona professora.


=== Epilogue ===
=== Epíleg ===


She had to convince the school faculty council and the school director, but she finally succeeded in getting some free days for her trip to the next MoodleMoot. Her school administrators even covered the expenses of her trip, writing it off as "professional development" and wishing her well as she represented them to other schools attending the Moot. Once there she, the Good Teacher, gave a speech to other Moodlers about her Moodling experiences.
Va haver de convèncer el Consell Escolar i la Direcció, però finalment se'n va sortir per tenir alguns dies lliures per anar a la MoodleMoot següent. L'administració de l'escola fins i tot va cobrir les despeses de viatge, com a "millora professional" i van desitjar-li sort en la seva representació de l'escola davant d'altres escoles que també serien al Moot. Allà, la bona professora, va fer una presentació a altres Moodlejadors sobre les seves experiències amb el Moodle.


[http://moodlemoot.org/ http://moodlemoot.org/]
*[http://moodlemoot.org/ http://moodlemoot.org/]


[[Category:Teacher]]
[[Categoria: Professorat]]


[[en:The Good Teacher]]
[[fr:Une bonne enseignante]]
[[es:La buena maestra]]
[[es:La buena maestra]]
[[fr:Une bonne enseignante]]
[[ja:良い先生]]
[[zh:好教师]]

Revisió de 09:01, 9 oct 2013

Una bona professora

Primera part: La bona professora vol millorar

Hi havia una vegada, una bona professora. Els seus estudiants i les seves estudiantes --també els consemblants-- reconeixien que era una bona professora. Tan humil com era, a ella també li semblava que era una bona professora, i n'estava orgullosa.

Malgrat tot, com tot el bon professorat, volia ser encara millor professora.

Parlava amb col·legues que li proporcionaven consells valuosos (encara que a vegades sospitava que alguns flaquejaven una mica).

Parlava amb l'alumnat, i les seves observacions sovint eren interessants i feien pensar.

Va anar a veure la directora del centre i va donar-li consell (ho va fer, de veritat).

Llegia diaris i llibres, es va apuntar a una llista de correu, visitava pàgines web, s'apuntava a cursos, tallers i conferències, i normalment extreia coneixements nous d'arreu on podia. Estava molt motivada.

A poc a poc, va començar a aplicar estratègies i tècniques noves a les classes. Per exemple:

  • Va començar a pensar que hi havia varietat de models d'intel·ligència per tenir en compte a l'hora de planificar les lliçons;
  • Va començar a tenir-les en compte a l'hora de planificar;
  • Va començar a utilitzar l'aprenentatge cooperatiu a la classe;
  • Va integrar més aprenentatge basat en projectes al seu ensenyament;
  • També va començar a fer servir un canó de projecció.

Algunes vegades, estava una mica saturada. Exhausta, de fet. No anava tot com havia suposat. Però va perseverar, perquè volia que els estudiants aprenguessin tant com poguessin.

Encara, però, trobava a faltar alguna cosa. Volia fer alguns treballs amb els estudiants que encara no havia pogut fer mai. Coses divertides, atractives, coses que els estudiants es sentissin atrets per fer. Sobretot, coses que fessin agafar ganes d'aprendre als seus alumnes.

Però no arribava a trobar el què de la qüestió.

Acte 2n: La bona professora troba el Sr. Dougis

Un dia, va llegir un article al diari local sobre el Sr. Dougis, un professor que feia coses molt interessants per Internet amb els seus estudiants. Semblava interessant i va pensar si allò era el que no havia arribat a trobar.

Coneixia l'escola on ensenyava, i li va deixar un missatge al telèfon. Li faria res quedar un dia per xerrar?

L'endemà, ja tenia una resposta. Es podien trobar qualsevol dimecres, per parlar una mica. Però havia de ser un dimecres.

Va anar a veure la directora i li va explicar que necessitava algú que la substituís el dimecres. Li va explicar el perquè i amablement se li va concedir un dia de treball a fi de fer investigació. De veritat, va passar.

Va anar a veure el senyor Douguis, que la va saludar acompanyant-se d'un somriure afable.

"Benvinguda", va dir, i va somriure. "Va bé que hagi vingut avui. Els dimecres, Moodlegem"

La bona professora va mirar al voltant. Hi havia uns vint-i-cinc alumnes davant d'ordinadors. Semblaven alumes d'uns tretze anys. Molts, ni la van veure, perquè estaven absorts en el que feien.

"Què fan?" va preguntar.

"Un piló de coses", va dir el senyor Dougis, "un piló de coses. Alguns treballen junts per crear un glossari de termes que han trobat en els articles d'actualitat que llegeixen cada setmana."

"Ja saben com fer-ho?". Ella es pensava que crear un glossari en línia havia de ser una mica complicat a aquella edat.

"I tant." va dir el senyor Dougis. "No costa gaire de fer, al Moodle."

"Ah, sí, el Moodle.", va dir ella. "Vaig llegir-ne alguna cosa a l'article del diari. Què és?"

"És el programari que utilitzem a la classe virtual", li va contestar mentre l'acompanyava cap a un monitor.

"Ho veu com van emplenant senzillament un formulari per crear les entrades del glossari?", li va preguntar. "Això és el Moodle."

No semblava pas que els alumnes tinguessin cap problema.

"I alguns altres alumnes", va continuar ell, "debaten sobre com s'està conduint la guerra contra el terrorisme actualment. S'ha convertit en una discussió força comuna.", va concloure.

"Ara fan un debat en línia?", li va preguntar ella.

"Fan servir un fòrum de discussió per parlar entre ells i elles i estan avaluant les intervencions de la resta, segons els criteris que vam acordar tots plegats.", va dir ell.

"I poden, tan joves, assumir-ho correctament?", va preguntar, altre cop.

"Alguns encara aprenen com han de treballar construint críticament, i com no entendre-ho tot com a una qüestió personal.", va replicar ell. "Però estem a punt d'arribar-hi. Amb una mica de control, de coratge ..."

"No, si jo em refereixo a la part tecnològica.", el va tallar ella.

"I tant!", va replicar el senyor Dougis. "Al Moodle, els fòrums són fàcils de fer servir."

I durant aquell dia, les coses van anar passant així. Moodle per aquí i Moodle per allà. La bona professora va haver d'admetre que fins i tot l'alumnat més jove semblava ser Moodlejador avançat. I gairebé tothom semblava interessat i compromès amb el que feia.

Estava impressionada, però encara dubtava si tot era realment com semblava.

Amb un pastisset i una tassa de cafè al davant, van esmorzar i xerrar.

"Digui'm més coses del Moodle.", va dir.

"Bé," va començar ell, "faig servir el Moodle com a complement i per millorar la formació a les classes. Puc, per exemple, carregar una presentació al lloc per als estudiants per repassar, o deixar vincles a un lloc web interessant. O podríem fer alguna cosa de treball de grups, més col·laborativa, com la que hem vist avui."

"O sigui que Moodle ajuda a fer les coses diferents, oi?" va demanar ella.

"No només diferents," va emfasitzar ell, "millor."

"I com?". Ella volia saber-ho amb pèls i senyals.

"Diguem, " va dir el senyor Dougis, "que estem enmig d'una discussió sobre els efectes de l'escalfament global. Puc fer anar els alumnes a la biblioteca per cercar informació de la manera més tradicional i podem discutir amb el que hagin trobat a la classe. I puc fer-los fer cartells per mostrar el que han après. Podem dividir-nos en grups, crear llistes de les 10 millors maneres de combatre l'escalfament global. I podem debatre a l'alula sobre els seus efectes."

"Sembla una bona activitat," va dir la bona professora. "Què hi ha de mal, en això?"

"Res, " va replicar el senyor Dougis, "però podem, per exemple, anar al Moodle i crear una enquesta sobre l'escalfament global que administressin els estudiants des d'aquí i plantejar-la a les escoles agermanades del Canadà i de l'Àfrica del Sud per saber quines idees compartim tots plegats al respecte. També podríem preparar una enquesta tots plegats, i convidar-los a seguir-la perquè la discutissin per saber què veiem d'una manera diferent. I això és potencialment una experiència rica, molt educativa que no podríem haver fet sense el Moodle, no li sembla?"

La bona professora va respondre que sí. Volia fer servir el Moodle amb els seus alumnes.

El senyor Dougis li va ensenyar com arribar a un dels llocs i com es preparava una classe al Moodle. Aquell cap de setmana, la bona professora va començar a llegir els fonaments del Moodle. També va fer un cop d'ull al lloc de la comunitat moodle, a moodle.org, on va trobar altres professors i professores com ella, i molta gent interessada.

Acte 3: La bona professora comença a Moodlejar

Aquell divendres, ella i els alumnes van anar a l'aula d'informàtica de l'escola. Els va explicar com ho havien de fer per treballar al fòrum i els va instar perquè parlessin de la novel·la que llegien aquells dies.

Alguns alumnes s'ho van passar bé. D'altres tenien molt poca cosa a dir. Alguns comentaris eren intranscendents. Alguns esbojarrats.

La bona professora estava preocupada. El Moodle semblava el que el senyor Dougis havia augurat?

Al cap de pocs dies, ho va tornar a provar. Va preparar una sala de xat i va dir als alumnes que parlessin de qualsevol cosa, però com si fossin personatges de la novel·la. Alguns alumnes van treballar molt bé, però la majoria no semblava pas agafar-s'ho seriosament. I la conversa del xat va esdevenir molt confusa i tothom parlava alhora. Francament, va ser un fracàs.

Alguns alumnes devien haver estat parlant sobre Moodle en termes poc elogiosos, perquè la Bastant Bona Professora va haver de sentir alguns comentaris sobre això a la sala de professorat. Alguns dels seus "anomenats" col·legues semblaven estar contents de veure-la amb alguna dificultat. Ella no ho comprenia, però no es podia negar. I a ella no li agradava semblar beneita.

De moment, la bona professora estava prou convençuda que el Moodle, no era tan meravellós com el senyor Dougis semblava que pensava que era. Estava una mica escarmentada, i li va enviar un missatge de correu, explicant-l'hi.

Acte 4: Senyor Dougis, té un missatge de Correu

Aviat va rebre una resposta. "Sembla preocupada," deia el senyor Dougis.

La bona professora va respondre, "Estic preocupada. No estic segura que el Moodle vagi bé per als meus alumnes."

Va començar un intercanvi de missatges.

"Podria ser, " va respondre ell. "Però permeti'm preguntar-li si els seus alumnes feien el que els havia demanat que fessin."

"Què vol dir? Va tornar-li la bona professora.

"Quan els va demanar que parlessin de la novel·la al fòrum, ho van fer?".

"Sí, suposo que la majoria ho va fer." Va replicar ella.

"I quan els va demanar que parlessin de la novel·la, " va seguir ell, "ho van fer?"

"La majoria, sí." va respondre ella.

"I doncs, per què està molesta?" li va preguntar el senyor Dougis.

Era una bona pregunta.

"Perquè ", va escriure ella, "els alumnes no semblen pas gaire interessats per les lliçons i no estic pas convençuda que hi haguessin après gaire, tampoc."

"I passa el mateix a les classes habituals?" va preguntar-li el senyor Dougis.

Llavors ella es va sentir ofesa: "Pràcticament mai.", va respondre-li, indignada.

"Per què no?" va tornar a preguntar el senyor Dougis, com qui juga amb foc.

Inicialment ella va pensar que li respondria fredament i molesta. Però al cap de poc, es va tranquil·litzar i va començar a reflexionar. Normalment, les classes tenien un principi, un punt mig i un acabament. Anaven bé i els alumnes entenien el que esperava que entenguessin. I és el que li va respondre al senyor dougis.

"Pot dir amb honestedat el mateix de les seves lliçons amb el Moodle?" li va tornar a preguntar ell. El senyor Dougis feia ben bé el paper del dimoni.

Ella es va adonar que ell tenia raó. Es pensava que el Moodle hauria actuat com art de màgia amb els alumnes, però no hi havia preparat la mena de classes efectives que normalment preparava.

"I què els diria, als alumnes, en una situació com aquesta?" va preguntar el senyor Dougis.

La bona professora va pensar que li donaria una segona oportunitat al Moodle.

Acte 5: La bona professora hi torna

Es va preguntar a si mateixa "Què m'interessa que aprenguin?" I va apuntar els objectius.

I després, "Què em caldrà per tirar endavant la lliçó?" i va preparar els recursos.

Finalment es va preguntar, "I què faran els alumnes perquè tot vagi bé?" I va preparar les activitats.

La bona professora volia que els alumnes reconeguessin i identifiquessin la importància del conflicte a la novel·la.

Va trobar una colla de recursos en línia per proporcionar als estudiants la informació que necessitaven per fer la feina i els va preparar notes per ajudar-los a entendre millor què trobarien als llocs web.

A més, volia que creessin una pàgina web per cada conflicte important de la novel·la, descrivint-lo i suggerint vies possibles de resolució. I va preparar una wiki on els alumnes poguessin treballar el tema.

Abans d'arribar a l'aula d'informàtica, va presentar la lliçó a l'alumnat i els va explicar com s'havia de fer per treballar en una wiki. Per explicar-ho va fer servir el projector de canó.

Va marcar unes instruccions clares sobre la lliçó al lloc web, per refermar el que havia dit a classe (i inconscientment s'establia una mena de contracte amb l'alumnat)

L'endemà van anar a l'aula d'informàtica.

La bona professora es va sentir reconfortada que la lliçó anés molt més bé. Tot i que alguns alumnes haguessin tingut alguns problemes al principi per acostumar-se a la wiki, molts van entendre de seguida com anava, i no va costar gaire que ajudessin els altres a treballar.

Passats quaranta-cinc minuts, pràcticament tots els alumnes havia contribuït a la wiki. Algunes pàgines eren realment bones.

Mentre la bona professora voltava per l'aula, encoratjava els alumnes i els ajudava. I també va haver d'advertir algunes vegades que jugar a cartes amb l'ordinador no formava part de la lliçó.

Tot i que no es podria dir que la lliçó va ser perfecta, la bona professora estava satisfeta. L'alumnat no només hi havia après molt, sinó que semblava haver-s'hi trobat a gust.

Al vespre, va passar per la wiki per rellegir algunes pàgines. Es va sorprendre que alguns alumnes haguessin continuat treballant a les pàgines des de casa. Hi havien afegit gràfics i vincles i havien canviat de forma exagerada, però entusiasta, el format del text. No ho havia pas plantejat com un treball a casa, només que volien fer-ho.

I la bona professora va somriure.

Acte 6: L'endemà

Quan el grup es va trobar l'endemà, alguns alumnes estaven ben alterats pel Moodle. Una noia deia, "Quan el pare em va preguntar que havíem fet a l'escola, li vaig ensenyar la wiki i va dir que estava bé!" Prou per entendre que estava contenta de la feina que havia fet amb els companys de classe.

La bona professora es sentia bastant satisfeta.

"Hi tornarem, avui", va demanar un alumnes?

"No," va dir ella, "avui, no. Però la setmana vinent, segurament. Tothom vol tornar-hi?"

Quan van respondre que sí, no ho va pas trobar estrany.

"Mentrestant," va suggerir, "hauríem d'empescar-nos un nom per a la nostra classe en línia."

Van sortir alguns noms i van decidir que votarien per escollir el millor. La bona professora va dir: "No cal que votem ara. Prepararé una enquesta al nostre lloc web i tindreu alguns dies per decidir-vos."

Pràcticament tothom va acceptar-ho. Però hi havia alguns alumnes que semblaven empipats.

"Què passa?" va demanar la bona professora quan s'acabava la classe.

"No tenim Internet a casa i no podré votar.", va dir un alumne.

No hi havia pensat. Però tenien una connexió a Internet a l'aula. I alguns ordinadors connectats a la sala de de recursos.

"Per què no et quedes una mica a l'escola acabades les classes i fas servir l'ordinador quan vulguis moodlejar?" va suggerir. "O fem un passi per a la sala de recursos un dia que ens quedin alguns minuts de classe."

L'alumna va somriure. "Gràcies! M'esperaré acabada l'escola",digué i se'n va anar cap a l'altra classe.

Quan va tornar, a la fi de la jornada, venia amb una altra companya. "No ets pas de la meva classe", va dir rient la bona professora."Ja ho sé", va dir la noia, "però m'ha explicat que era prou divertit."

I la bona professora va sentir-se contenta.

Acte 7: Es va quedar moodlejant

I és el que va passar. Amb el temps, Moodle va esdevenir una part important de la classe. Aviat la bona professor va començar a deixar-hi les lliçons planificades. Tot i no mostrar entusiasme, els pares semblaven interessats. Al cap de poc, va començar a preparar qüestionaris per practicar i ajudar l'alumnat a preparar els exàmens, l'alumnat col·laborava en articles per a la revista de l'escola. Deixaven els esborranys de compartir les revisions i discutien qüestions de classe en línia. Algunes alumnes fins i tot feien servir la sala de xat per a algunes sessions d'estudi. I quan van descobrir la missatgeria instantània i les bitàcoles, la cosa va ser una bogeria.

Al cap de pocs mesos, moodlejar era la seva segona natura. Ho trobaven natural. Era divertit.

I altres professors i professores de l'escola varen començar a moodlejar. Algunes vegades, es trobaven entre tots amb els seus ordinadors connectats a la xarxa sense fils en un cafè per mantenir sessions de "Moodle amb Cafè". El professorat va començar a pensar que podia passar aquell temps plegats --fins i tot un grup de professors i professores que havia fet comentaris negatius a la sala de professorat.

Acte 8: Un canvi de rols inesperat

Un dia, la bona professora va trobar el senyor Dougis al supermercat. Li va parlar de com anaven bé les coses. I li va donar les gràcies.

"Encantat de poder-ho compartir, " va dir, i somrigué.

"Sap què m'agrada més?" va dir ella. "La possibilitat de fer un podcast setmanal per a la classe agermanada d'Austràlia! Les meves alumnes estan encantades amb el mòdul de podcast!"

"Ja hi ha un mòdul de podcast? No ho sabia." Va dir el seu iniciador en el Moodle.

"Podríem preparar un fòrum on compartir els nostres avenços." Va dir ella, satisfeta secretament d'aquell canvi de rols inesperat.

"I tant, és una bona idea. Endavant!", va respondre el senyor Dougis, francament content. "Sembla que vostè s'ha tornat una molt bona professora!"

I tenia raó. S'havia tornat del tot una molt bona professora.

Epíleg

Va haver de convèncer el Consell Escolar i la Direcció, però finalment se'n va sortir per tenir alguns dies lliures per anar a la MoodleMoot següent. L'administració de l'escola fins i tot va cobrir les despeses de viatge, com a "millora professional" i van desitjar-li sort en la seva representació de l'escola davant d'altres escoles que també serien al Moot. Allà, la bona professora, va fer una presentació a altres Moodlejadors sobre les seves experiències amb el Moodle.

Obtingut de «https://docs.moodle.org/19/ca/index.php?title=Una_bona_professora&oldid=5352»
Powered by MediaWiki