Una bona professora
Una bona professora
Primera part: La bona professora vol millorar
Hi havia una vegada, una bona professora. Els seus estudiants i les seves estudiantes --també els consemblants-- reconeixien que era una bona professora. Tan humil com era, a ella també li semblava que era una bona professora, i n'estava orgullosa.
Malgrat tot, com tot el bon professorat, volia ser encara millor professora.
Parlava amb col·legues que li proporcionaven consells valuosos (encara que a vegades sospitava que alguns flaquejaven una mica).
Parlava amb l'alumnat, i les seves observacions sovint eren interessants i feien pensar.
Va anar a veure la directora del centre i va donar-li consell (ho va fer, de veritat).
Llegia diaris i llibres, es va apuntar a una llista de correu, visitava pàgines web, s'apuntava a cursos, tallers i conferències, i normalment extreia coneixements nous d'arreu on podia. Estava molt motivada.
A poc a poc, va començar a aplicar estratègies i tècniques noves a les classes. Per exemple:
- Va començar a pensar que hi havia varietat de models d'intel·ligència per tenir en compte a l'hora de planificar les lliçons;
- Va començar a tenir-les en compte a l'hora de planificar;
- Va començar a utilitzar l'aprenentatge cooperatiu a la classe;
- Va integrar més aprenentatge basat en projectes al seu ensenyament;
- També va començar a fer servir un canó de projecció.
Algunes vegades, estava una mica saturada. Exhausta, de fet. No anava tot com havia suposat. Però va perseverar, perquè volia que els estudiants aprenguessin tant com poguessin.
Encara, però, trobava a faltar alguna cosa. Volia fer alguns treballs amb els estudiants que encara no havia pogut fer mai. Coses divertides, atractives, coses que els estudiants es sentissin atrets per fer. Sobretot, coses que fessin agafar ganes d'aprendre als seus alumnes.
Però no arribava a trobar el què de la qüestió.
Acte 2n: La bona professora troba el Sr. Dougis
Un dia, va llegir un article al diari local sobre el Sr. Dougis, un professor que feia coses molt interessants per Internet amb els seus estudiants. Semblava interessant i va pensar si allò era el que no havia arribat a trobar.
Coneixia l'escola on ensenyava, i li va deixar un missatge al telèfon. Li faria res quedar un dia per xerrar?
L'endemà, ja tenia una resposta. Es podien trobar qualsevol dimecres, per parlar una mica. Però havia de ser un dimecres.
Va anar a veure la directora i li va explicar que necessitava algú que la substituís el dimecres. Li va explicar el perquè i amablement se li va concedir un dia de treball a fi de fer investigació. De veritat, va passar.
Va anar a veure el senyor Douguis, que la va saludar acompanyant-se d'un somriure afable.
"Benvinguda", va dir, i va somriure. "Va bé que hagi vingut avui. Els dimecres, Moodlegem"
La bona professora va mirar al voltant. Hi havia uns vint-i-cinc alumnes davant d'ordinadors. Semblaven alumes d'uns tretze anys. Molts, ni la van veure, perquè estaven absorts en el que feien.
"Què fan?" va preguntar.
"Un piló de coses", va dir el senyor Dougis, "un piló de coses. Alguns treballen junts per crear un glossari de termes que han trobat en els articles d'actualitat que llegeixen cada setmana."
"Ja saben com fer-ho?". Ella es pensava que crear un glossari en línia havia de ser una mica complicat a aquella edat.
"I tant." va dir el senyor Dougis. "No costa gaire de fer, al Moodle."
"Ah, sí, el Moodle.", va dir ella. "Vaig llegir-ne alguna cosa a l'article del diari. Què és?"
"És el programari que utilitzem a la classe virtual", li va contestar mentre l'acompanyava cap a un monitor.
"Ho veu com van emplenant senzillament un formulari per crear les entrades del glossari?", li va preguntar. "Això és el Moodle."
No semblava pas que els alumnes tinguessin cap problema.
"I alguns altres alumnes", va continuar ell, "debaten sobre com s'està conduint la guerra contra el terrorisme actualment. S'ha convertit en una discussió força comuna.", va concloure.
"Ara fan un debat en línia?", li va preguntar ella.
"Fan servir un fòrum de discussió per parlar entre ells i elles i estan avaluant les intervencions de la resta, segons els criteris que vam acordar tots plegats.", va dir ell.
"I poden, tan joves, assumir-ho correctament?", va preguntar, altre cop.
"Alguns encara aprenen com han de treballar construint críticament, i com no entendre-ho tot com a una qüestió personal.", va replicar ell. "Però estem a punt d'arribar-hi. Amb una mica de control, de coratge ..."
"No, si jo em refereixo a la part tecnològica.", el va tallar ella.
"I tant!", va replicar el senyor Dougis. "Al Moodle, els fòrums són fàcils de fer servir."
I durant aquell dia, les coses van anar passant així. Moodle per aquí i Moodle per allà. La bona professora va haver d'admetre que fins i tot l'alumnat més jove semblava ser Moodlejador avançat. I gairebé tothom semblava interessat i compromès amb el que feia.
Estava impressionada, però encara dubtava si tot era realment com semblava.
Amb un pastisset i una tassa de cafè al davant, van esmorzar i xerrar.
"Digui'm més coses del Moodle.", va dir.
"Bé," va començar ell, "faig servir el Moodle com a complement i per millorar la formació a les classes. Puc, per exemple, carregar una presentació al lloc per als estudiants per repassar, o deixar vincles a un lloc web interessant. O podríem fer alguna cosa de treball de grups, més col·laborativa, com la que hem vist avui."
"O sigui que Moodle ajuda a fer les coses diferents, oi?" va demanar ella.
"No només diferents," va emfasitzar ell, "millor."
"I com?". Ella volia saber-ho amb pèls i senyals.
"Diguem, " va dir el senyor Dougis, "que estem enmig d'una discussió sobre els efectes de l'escalfament global. Puc fer anar els alumnes a la biblioteca per cercar informació de la manera més tradicional i podem discutir amb el que hagin trobat a la classe. I puc fer-los fer cartells per mostrar el que han après. Podem dividir-nos en grups, crear llistes de les 10 millors maneres de combatre l'escalfament global. I podem debatre a l'alula sobre els seus efectes."
"Sembla una bona activitat," va dir la bona professora. "Què hi ha de mal, en això?"
"Res, " va replicar el senyor Dougis, "però podem, per exemple, anar al Moodle i crear una enquesta sobre l'escalfament global que administressin els estudiants des d'aquí i plantejar-la a les escoles agermanades del Canadà i de l'Àfrica del Sud per saber quines idees compartim tots plegats al respecte. També podríem preparar una enquesta tots plegats, i convidar-los a seguir-la perquè la discutissin per saber què veiem d'una manera diferent. I això és potencialment una experiència rica, molt educativa que no podríem haver fet sense el Moodle, no li sembla?"
La bona professora va respondre que sí. Volia fer servir el Moodle amb els seus alumnes.
El senyor Dougis li va ensenyar com arribar a un dels llocs i com es preparava una classe al Moodle. Aquell cap de setmana, la bona professora va començar a llegir els fonaments del Moodle. També va fer un cop d'ull al lloc de la comunitat moodle, a moodle.org, on va trobar altres professors i professores com ella, i molta gent interessada.
Acte 3: La bona professora comença a Moodlejar
Aquell divendres, ella i els alumnes van anar a l'aula d'informàtica de l'escola. Els va explicar com ho havien de fer per treballar al fòrum i els va instar perquè parlessin de la novel·la que llegien aquells dies.
Alguns alumnes s'ho van passar bé. D'altres tenien molt poca cosa a dir. Alguns comentaris eren intranscendents. Alguns esbojarrats.
La bona professora estava preocupada. El Moodle semblava el que el senyor Dougis havia augurat?
Al cap de pocs dies, ho va tornar a provar. Va preparar una sala de xat i va dir als alumnes que parlessin de qualsevol cosa, però com si fossin personatges de la novel·la. Alguns alumnes van treballar molt bé, però la majoria no semblava pas agafar-s'ho seriosament. I la conversa del xat va esdevenir molt confusa i tothom parlava alhora. Francament, va ser un fracàs.
Alguns alumnes devien haver estat parlant sobre Moodle en termes poc elogiosos, perquè la Bastant Bona Professora va haver de sentir alguns comentaris sobre això a la sala de professorat. Alguns dels seus "anomenats" col·legues semblaven estar contents de veure-la amb alguna dificultat. Ella no ho comprenia, però no es podia negar. I a ella no li agradava semblar beneita.
De moment, la bona professora estava prou convençuda que el Moodle, no era tan meravellós com el senyor Dougis semblava que pensava que era. Estava una mica escarmentada, i li va enviar un missatge de correu, explicant-l'hi.
Acte 4: Senyor Dougis, té un missatge de Correu
Aviat va rebre una resposta. "Sembla preocupada," deia el senyor Dougis.
La bona professora va respondre, "Estic preocupada. No estic segura que el Moodle vagi bé per als meus alumnes."
Va començar un intercanvi de missatges.
"Podria ser, " va respondre ell. "Però permeti'm preguntar-li si els seus alumnes feien el que els havia demanat que fessin."
"Què vol dir? Va tornar-li la bona professora.
"Quan els va demanar que parlessin de la novel·la al fòrum, ho van fer?".
"Sí, suposo que la majoria ho va fer." Va replicar ella.
"I quan els va demanar que parlessin de la novel·la, " va seguir ell, "ho van fer?"
"La majoria, sí." va respondre ella.
"I doncs, per què està molesta?" li va preguntar el senyor Dougis.
Era una bona pregunta.
"Perquè ", va escriure ella, "els alumnes no semblen pas gaire interessats per les lliçons i no estic pas convençuda que hi haguessin après gaire, tampoc."
"I passa el mateix a les classes habituals?" va preguntar-li el senyor Dougis.
Llavors ella es va sentir ofesa: "Pràcticament mai.", va respondre-li, indignada.
"Per què no?" va tornar a preguntar el senyor Dougis, com qui juga amb foc.
Inicialment ella va pensar que li respondria fredament i molesta. Però al cap de poc, es va tranquil·litzar i va començar a reflexionar. Normalment, les classes tenien un principi, un punt mig i un acabament. Anaven bé i els alumnes entenien el que esperava que entenguessin. I és el que li va respondre al senyor dougis.
"Pot dir amb honestedat el mateix de les seves lliçons amb el Moodle?" li va tornar a preguntar ell. El senyor Dougis feia ben bé el paper del dimoni.
Ella es va adonar que ell tenia raó. Es pensava que el Moodle hauria actuat com art de màgia amb els alumnes, però no hi havia preparat la mena de classes efectives que normalment preparava.
"I què els diria, als alumnes, en una situació com aquesta?" va preguntar el senyor Dougis.
La bona professora va pensar que li donaria una segona oportunitat al Moodle.
Acte 5: La bona professora hi torna
Es va preguntar a si mateixa "Què m'interessa que aprenguin?" I va apuntar els objectius.
I després, "Què em caldrà per tirar endavant la lliçó?" i va preparar els recursos.
Finalment es va preguntar, "I què faran els alumnes perquè tot vagi bé?" I va preparar les activitats.
La bona professora volia que els alumnes reconeguessin i identifiquessin la importància del conflicte a la novel·la.
Va trobar una colla de recursos en línia per proporcionar als estudiants la informació que necessitaven per fer la feina i els va preparar notes per ajudar-los a entendre millor què trobarien als llocs web.
A més, volia que creessin una pàgina web per cada conflicte important de la novel·la, descrivint-lo i suggerint vies possibles de resolució. I va preparar una wiki on els alumnes poguessin treballar el tema.
Abans d'arribar a l'aula d'informàtica, va presentar la lliçó a l'alumnat i els va explicar com s'havia de fer per treballar en una wiki. Per explicar-ho va fer servir el projector de canó.
Va marcar unes instruccions clares sobre la lliçó al lloc web, per refermar el que havia dit a classe (i inconscientment s'establia una mena de contracte amb l'alumnat)
L'endemà van anar a l'aula d'informàtica.
La bona professora es va sentir reconfortada que la lliçó anés molt més bé. Tot i que alguns alumnes haguessin tingut alguns problemes al principi per acostumar-se a la wiki, molts van entendre de seguida com anava, i no va costar gaire que ajudessin els altres a treballar.
Passats quaranta-cinc minuts, pràcticament tots els alumnes havia contribuït a la wiki. Algunes pàgines eren realment bones.
Mentre la bona professora voltava per l'aula, encoratjava els alumnes i els ajudava. I també va haver d'advertir algunes vegades que jugar a cartes amb l'ordinador no formava part de la lliçó.
Tot i que no es podria dir que la lliçó va ser perfecta, la bona professora estava satisfeta. L'alumnat no només hi havia après molt, sinó que semblava haver-s'hi trobat a gust.
Al vespre, va passar per la wiki per rellegir algunes pàgines. Es va sorprendre que alguns alumnes haguessin continuat treballant a les pàgines des de casa. Hi havien afegit gràfics i vincles i havien canviat de forma exagerada, però entusiasta, el format del text. No ho havia pas plantejat com un treball a casa, només que volien fer-ho.
I la bona professora va somriure.
Acte 6: L'endemà
Quan el grup es va trobar l'endemà, alguns alumnes estaven ben alterats pel Moodle. Una noia deia, "Quan el pare em va preguntar que havíem fet a l'escola, li vaig ensenyar la wiki i va dir que estava bé!" Prou per entendre que estava contenta de la feina que havia fet amb els companys de classe.
La bona professora es sentia bastant satisfeta.
"Hi tornarem, avui", va demanar un alumnes?
"No," va dir ella, "avui, no. Però la setmana vinent, segurament. Tothom vol tornar-hi?"
Quan van respondre que sí, no ho va pas trobar estrany.
"Mentrestant," va suggerir, "hauríem d'empescar-nos un nom per a la nostra classe en línia."
Van sortir alguns noms i van decidir que votarien per escollir el millor. La bona professora va dir: "No cal que votem ara. Prepararé una enquesta al nostre lloc web i tindreu alguns dies per decidir-vos."
Pràcticament tothom va acceptar-ho. Però hi havia alguns alumnes que semblaven empipats.
"Què passa?" va demanar la bona professora quan s'acabava la classe.
"No tenim Internet a casa i no podré votar.", va dir un alumne.
No hi havia pensat. Però tenien una connexió a Internet a l'aula. I alguns ordinadors connectats a la sala de de recursos.
"Per què no et quedes una mica a l'escola acabades les classes i fas servir l'ordinador quan vulguis moodlejar?" va suggerir. "O fem un passi per a la sala de recursos un dia que ens quedin alguns minuts de classe."
L'alumna va somriure. "Gràcies! M'esperaré acabada l'escola",digué i se'n va anar cap a l'altra classe.
Quan va tornar, a la fi de la jornada, venia amb una altra companya. "No ets pas de la meva classe", va dir rient la bona professora."Ja ho sé", va dir la noia, "però m'ha explicat que era prou divertit."
I la bona professora va sentir-se contenta.
Acte 7: Es va quedar moodlejant
I és el que va passar. Amb el temps, Moodle va esdevenir una part important de la classe. Aviat la bona professor va començar a deixar-hi les lliçons planificades. Tot i no mostrar entusiasme, els pares semblaven interessats. Al cap de poc, va començar a preparar qüestionaris per practicar i ajudar l'alumnat a preparar els exàmens, l'alumnat col·laborava en articles per a la revista de l'escola. Deixaven els esborranys de compartir les revisions i discutien qüestions de classe en línia. Algunes alumnes fins i tot feien servir la sala de xat per a algunes sessions d'estudi. I quan van descobrir la missatgeria instantània i les bitàcoles, la cosa va ser una bogeria.
Al cap de pocs mesos, moodlejar era la seva segona natura. Ho trobaven natural. Era divertit.
I altres professors i professores de l'escola varen començar a moodlejar. Algunes vegades, es trobaven entre tots amb els seus ordinadors connectats a la xarxa sense fils en un cafè per mantenir sessions de "Moodle amb Cafè". El professorat va començar a pensar que podia passar aquell temps plegats --fins i tot un grup de professors i professores que havia fet comentaris negatius a la sala de professorat.
Acte 8: Un canvi de rols inesperat
Un dia, la bona professora va trobar el senyor Dougis al supermercat. Li va parlar de com anaven bé les coses. I li va donar les gràcies.
"Encantat de poder-ho compartir, " va dir, i somrigué.
"Sap què m'agrada més?" va dir ella. "La possibilitat de fer un podcast setmanal per a la classe agermanada d'Austràlia! Les meves alumnes estan encantades amb el mòdul de podcast!"
"Ja hi ha un mòdul de podcast? No ho sabia." Va dir el seu iniciador en el Moodle.
"Podríem preparar un fòrum on compartir els nostres avenços." Va dir ella, satisfeta secretament d'aquell canvi de rols inesperat.
"I tant, és una bona idea. Endavant!", va respondre el senyor Dougis, francament content. "Sembla que vostè s'ha tornat una molt bona professora!"
I tenia raó. S'havia tornat del tot una molt bona professora.
Epíleg
Va haver de convèncer el Consell Escolar i la Direcció, però finalment se'n va sortir per tenir alguns dies lliures per anar a la MoodleMoot següent. L'administració de l'escola fins i tot va cobrir les despeses de viatge, com a "millora professional" i van desitjar-li sort en la seva representació de l'escola davant d'altres escoles que també serien al Moot. Allà, la bona professora, va fer una presentació a altres Moodlejadors sobre les seves experiències amb el Moodle.
