Pedagogia

Moodle 2.4

Seiem una estona a reflexionar sobre la pedagogia que hi ha al nucli del que nosaltres, educadors en línia, intentem fer.

Definició de Pedagogia

La definició de pedagogia a Wiktionary diu que és:

1. La professió d'ensenyar
2. Les activitats d'educar, ensenyar o formar

A Vikipedia hi ha un article bastant més llarg [1]. Diu que Pedagogia és el conjunt de sabers sobte l'educació, un ventall important de tasques relacionades amb l'acte d'educar, des de l'ensenyament formal a l'orientació laboral, etc. (...) La paraula ve del grec, paidagogos (παιδαγωγία), que era l'esclau que acompanyava els nens a l'escola. La paraula paida o paidos es refereix a infants, aquest és el motiu pel qual alguns distingeixen entre "Pedagogia" (ensenyar a nois i noies) i andragogia (ensenyar a adults). La paraula llatina per a referir-se a la pedagogia, educació, és molt més utilitzada i, sovint, ambdues s'utilitzen de forma indiferent.

Moodle en tres paràgrafs curts

El nucli de Moodle són els cursos que contenen activitats i recursos. Hi han prop de 20 tipus diferents d'activitats disponibles (fòrums, glossaris, qüestionaris, tasques, consultes (votacions), bases de dades, etc.) i totes elles es poden personalitzar molt. La potència d'aquest model basat en activitats és que es poden combinar les activitats en seqüències i grups, que poden ajudar a guiar els participants en itineraris d'aprenentatge. Així, cada activitat pot construir sobre els resultats d'activitats prèvies.

Hi ha moltes altres eines que faciliten la construcció de comunitats d'aprenentatge, incloent els blogs, missatges, llistes de participants, etc., i també eines útils com les qualificacions, informes, integració amb altres sistemes, etc.

Per a saber més sobre Moodle, vegeu http://moodle.org, particularment el curs principal de la comunitat, anomenat Using Moodle. És un curs molt ple i actiu, entreu i segur que descobriu coses interessants. Els desenvolupadors i els usuaris es veuen obligats a barrejar-se en aquests fòrums. L'altre gran lloc on començar és la nostra pàgina de documentació, que és un wiki contribuït i mantingut per la comunitat.

El Constructivisme Social com un referent

Tinc aquests 5 punts en una diapositiva que uso a totes les presentacions. Són referents molt útils presos de la recerca aplicada a l'educació en general, convertits en una simple llista que porto al damunt sota el títol "Constructivisme social".

1. Tots som mestres potencials alhora que aprenents - en un autèntic entorn coŀlaboratiu som les dues coses alhora.
   
   És molt important reconèixer i recordar això.
   
   Penso que aquesta perspectiva ens ajuda a retenir certa humilitat com a professors i a lluitar contra la (molt natural!) tendència a consolidar la nostra història i assumir la reverenciada posició de “font del saber i el coneixement”.
   
   Ens ajuda a mantenir els ulls oberts en cerca d'oportunitats per compartir idees amb els altres participants, escoltar-los amb atenció i fer bones preguntes que en demanen més.
   
   Trobo que sovint necessito recordar-me a mi mateix aquest punt, especialment quan la cultura d'una situació m'empeny a fer-hi un rol central (com ara!)
   
   
2. Tots aprenem especialment bé quan fem l'esforç de crear o expressar alguna cosa perquè els altres l'entenguin.
   
   Per molts de nosaltres això és bàsicament "Aprendre tot fent" i és ben obvi, tanmateix val la pena recordar-nos-ho.
   
   És sorprenent quant ensenyament en línia es limita encara a la presentació d'informació estàtica, donant als estudiants poques possibilitats de practicar les activitats que estan aprenent. Sovint veig professors en línia invertir un munt de temps en construir materials perfectes per als seus cursos, cosa que sense dubte és una magnífica experiència d'aprenentatge per a ells mateixos, però neguen als seus estudiants la mateixa experiència. Fins i tot els llibres de text fan més bona feina perquè inclouen exercicis per a realitzar en cada capítol.
   
   Encara més important, l'aprenentatge és de més qualitat quan s'expressen i es presenten temes, projectes, tasques, etc. perquè les vegin els altres. En aquesta situació els teus objectius personals apunten més amunt, i té lloc molta més autocrítica i reflexió que augmenta la qualitat de l'aprenentatge. Seymour Papert (l'inventor de Logo) és famós per haver descrit el procés de construir alguna cosa perquè altres la vegin com una experiència d'aprenentatge molt potent, i en realitat aquesta forma de pensar ve des de Sòcrates i més enllà.
   
   
3. Aprenem moltíssim simplement observant l'activitat dels companys.
   
   Això és bàsicament "cultura d'aula", o aprendre per osmosi. Els humans sabem aprendre mirant què fan els altres i descobrint què hem de fer en determinada situació obtenint pistes dels altres.
   
   Per exemple, si entreu en una aula on tothom seu en silenci, mirant cap endavant, escoltant el que diu un professor i prenent apunts, això és amb tota seguretat el que fareu, oi?
   
   Però si entreu en una classe menys rígida on la gent fa preguntes tot el temps, aleshores és més probable que us sentiu més lliures per a fer-ho també. Fent això aprendreu més sobre el tema mateix i també el meta-tema, o sigui com ocorre l'aprenentatge del tema, escoltant les discussions dels companys i el tipus de preguntes que fan, aconseguint un entorn molt més ric per a l'aprenentatge per immersió.
   
   
4. Si entenem els contextos dels altres, podem ensenyar de manera més transformacional (constructivisme)
   
   Com segurament ja sabeu per experiència, el consell d'un mentor o d'un amic proporcionarà una experiència d'aprenentatge més valuosa i efectiva que si el consell ve d'un desconegut que parla per a 100 persones
   
   Si coneixem el rerefons de la gent amb qui estem parlant, podem adaptar el nostre llenguatge i la nostra expressió dels conceptes de manera que s'acomodin millor a la nostra audiència. Podem escollir metàfores que sabem que tindran sentit. Podem utilitzar terminologia específica si sabem que serà útil o evitar-la si creiem que confondrà.
   
   Aquesta també és una idea molt bàsica - qualsevol guia per a parlar en públic aconsellarà conèixer l'audiència - en l'ensenyament en línia en particular, perquè no coneixem en persona els nostres estudiants i no tindrem gaires pistes visuals o auditives per part seva. .
   
   
5. Un entorn en línia ha de ser flexible i adaptable, per poder respondre amb agilitat a les necessitats dels participants. .
   
   Combinant tot això, si com a facilitadors de l'aprenentatge voleu anar incorporant el vostre coneixement creixent dels participants, donant-los oportunitats dissenyades a mida per a compartir idees, fer preguntes i expressar el seu coneixement, necessiteu un entorn que sigui flexible, tant en el temps com en l'espai.
   
   Si descobriu que heu de llençar el programa a la paperera perquè els vostres estudiants saben molt menys del que esperàveu, hauríeu de redissenyar el programa, i afegir noves activitats per a ajudar-los a tots (o només a un grup) amb facilitat. De la mateixa manera, podria ser que durant les explicacions apareguin bones idees per a una simulació, hauríeu de poder afegir això al curs a temps.
   
   Respecte al temps, els vostres participants podrien treballar en diferents zones horàries, o potser viuen a la mateixa zona però tenen horaris de treball diferents, i heu de poder facilitar activitats asíncrones on tots treballen junts però en diferents horaris.
   
   

Jason Cole de la Open University es va referir fa poc a això com les "cinc lleis de Martin" (ha!) però és veritat que són bons referents: una guia per a conceptes que personalment trobo molt útils cada cop que he de prendre una decisió en qualsevol situació educativa. En particular els trobo útils per a crear comunitats d'aprenentatge.

Probablement trobareu que bona part d'això us és familiar, encara que feu servir termes diferents. Si no, hi ha molta recerca sobre constructivisme i constructivisme social i podeu trobar-ne bona part en alguns dels meus articles més acadèmics.

Perquè Moodle afavoreix un entorn constructivista social

Ara repassarem la llista anterior, aquest cop assenyalant funcionalitats específiques de Moodle. La pedagogia i el disseny del programari estan estretament relacionats en l'ensenyament en línia - la "forma" de les aplicacions pot facilitar o dificultar la feina del professor.

1. Tots som mestres potencials alhora que aprenents - en un autèntic entorn coŀlaboratiu som les dues coses alhora
   
   Moltes de les activitats a Moodle estan dissenyades per a permetre als estudiants accedir al contingut comú, tals com fòrums, wikis, glossaris, bases de dades, missatges, etc. Això encoratja els estudiants a millorar l'experiència total del curs per als altres.
   
   Vàrem fer un gran pas amb la implementació dels Rols que permeten trencar amb l'esquema inicial de professors i estudiants, permetent que els administradors i els professors del lloc Moodle crear nous rols amb qualsevol combinació de permisos que vulguin. Si voleu que els estudiants puguin ser facilitadors de fòrums, creadors de preguntes de qüestionari o fins i tot canviar l'aparença del curs, això és possible. Hi ha un grau de control molt detallat: per exemple podeu permetre als estudiants que esborrin missatges només en un fòrum particular.
   
   Espero que els usuaris apreciaran aquestes funcionalitats i experimentaran amb el control del seus cursos, permetent als estudiants més flexibilitat per fer coses que abans es pensava que només podien fer els professors.
   
   
2. Tots aprenem especialment bé quan fem l'esforç de crear o expressar alguna cosa perquè els altres l'entenguin.
   
   Moodle té una àmplia coŀlecció de maneres de representar el coneixement i compartir-lo.
   
   
   • L'estructura del curs en sí mateixa és una manera estupenda de construir una representació activa i compartida del viatge comú al coneixement.
   • Els fòrums són, és clar, el nucli d'això, proveint espais per a discutir i compartir documents i multimèdia (utilitzant els filtres multimèdia, adjunts o simplement enllaços).
   • Els Wikis són pàgines construïdes entre tots, útils per a treball de grup i altres negociacions.
   • Els Glossaris son llistes de conceptes i definicions construïdes coŀlaborativament.
   • Les Bases de Dades són una extensió d'aquesta idea permetent incloure arxius multimèdia estructurats (per exemple una coŀlecció de fotos digitals una biblioteca de referències).
     
     
     
3. Aprenem moltíssim simplement observant l'activitat dels companys
   
   L'enllaç "Participants" al bloc de navegació ésel lloc principal per a veure tots els altres participants del curs. Mostra molta informació sobre els participants i quan fa que s'hi han connectat.
   
   Un bloc "Usuaris en línia" és la millor manera de veure qui més està connectat.
   
   El bloc "Activitat recent" mostra molta informació sobre el que ha passat recentment, i via enllaç podeu veure els informes amb més detalls. L'activitat recent inclou no només canvis al curs i als fòrums, però també coses com entregues de tasques i intents de qüestionari. Els estudiants no poden veure els resultats que els altres estudiants han obtingut en aquestes activitats, però saben que els altres estan entregant la Tasca 1 ara i aquesta pressió dels companys pot ajudar els que la necessiten.
   
   Finalment, gairebé tots els mòduls etiquetaran una entrada o un canvi amb el nom de l'usuari, de manera que podeu veure qui ha fet què i quan. Per exemple, les pàgines del wiki tenen un històric amb tots els detalls de cada edició.
   
   
4. Si entenem els contextos dels altres, podem ensenyar de manera més transformacional (constructivisme)
   
   Hi ha moltes maneres de descobrir coses sobre la gent. Accés a aquesta informació es pot decidir a nivell de tot el lloc, (els diferents llocs tenen polítiques de privacitat diferents):
   
   
   • El perfil d'usuari conté una sèrie de camps on les persones poden donar informació sobre el seu entorn, etc. En particular hi ha una fotografia de l'usuari, que apareix per tot el lloc cada cop que aquest usuari escriu alguna cosa. La foto enllaça amb el perfil d'usuari, que ens dóna accés a:
   • Un compendi de tots els missatges enviats per l'usuari dins el curs o a tot el lloc.
   • Els blogs individuals permeten als usuaris expressar coses a nivell públic però reflexiu, sovint donant accés a pensaments que normalment no s'expressarien, per exemple, en un fòrum. Els altres poden aportar comentaris a les entrades de blog.
   • Els informes d'activitat mostren totes les contribucions de l'usuari, incloent tasques, entrades de glossari, etc.
   • Els informes d'activitat d'usuari aporten registres detallats de qualsevol acció de l'usuari a Moodle, així com gràfics mostrant les estadístiques d'activitat.
   • El mòdul Enquesta aporta una varietat d'instruments de qüestionari provats per a descobrir informació interessant sobre la situació mental del grup.
     
     
5. Un entorn en línia ha de ser flexible i adaptable, per poder respondre amb agilitat a les necessitats dels participants.
   
   
   • La pàgina del curs és l'eina principal del professor, que pot afegir, eliminar o reestructurar activitats si és necessari. Canviar el curs és qüestió d'un clic en qualsevol moment, permetent al professor fer canvis al moment. Tenim funcionalitats AJAX, així activitats, seccions i blocs es poden simplement arrossegar i deixar anar. Es pot restringir l'accés depenent de condicions, temps o camps del perfil d'usuari.
   • Es poden assignar rols individualment en cada context del lloc (a nivell de curs, d'activitat...) i a més els rols es poden tunejar canviant permisos. Així si voleu posar un qüestionari on tothom pot veure els resultats dels companys, o permetre als pares dels estudiants accedir a parts del curs, és possible.
   • Els menús de navegació dins el curs i el lloc es generen automàticament.
   • El Llibre de qualificacions es manté automàticament, i reflexa les activitats del curs en qualsevol moment.
   • Hi ha preferències per a molts aspectes d'aparença i comportament, a nivell del lloc, els cursos o les activitats, permetent als educadors configurar el funcionament de Moodle de moltes maneres.
   • S'hi poden integrar fàcilment sistemes externs, mantenint l'autenticació, inscripcions i altres coses, permetent a Moodle reaccionar sense problemes quan es modifiquen les dades al sistema extern.
     

Trobar l'equilibri

Abans de parlar sobre on anem, deixeu-me comentar l'equilibri que un Entorn d'Aprenentatge Virtual (EVA) necessita assolir. Una cosa que vaig descobrir de seguida en una comunitat com la nostra és que les persones tenen moltíssimes expectatives respecte a l'ensenyament en línia.

En l'extrem més autoritari hi han aquells que volen els estudiants fortament controlats: recursos d'aprenentatge que apareixen en moments establerts, i més tard qüestionaris per demostrar que han estudiant. Anomeno això l'enfocament "rata de laboratori"

En l'extrem tecno-hippy d'aquest espectre tenim aquells que voldrien revolucionar l'educació completament, cada estudiant mantenint la seva pròpia web amb portafolis, compartint i publicant fitxers i blogs, fent servir RSS i trackbacks. És un somni interessant que realment canviaria l'educació, però crec que els problemes a resoldre serien molts (seguretat, comptabilitat, l'estructura de les institucions, etc.)

La immensa majoria de la gent que conec queden en algun punt intermedi entre aquests dos extrems. Molts d'ells són nous en això de l'ensenyament en línia, i esperen arribar una passa més enllà del que els paguen per fer fora de línia, i accepten un guiatge suau per millorar les seves tècniques en línia. Aquestes persones ja es troben en una pronunciada corba d'aprenentatge sense haver de gestionar l'agregació de 100 blogs.

Progrés

Moodle ha de ser flexible per a satisfer una varietat de necessitats docents i alhora mantenir-se flexible i prou simple perquè els professors normals comencin a fer bon ús del poder d'Internet per a construir comunitats i aprenentatge coŀlaboratiu. Jo espero que Moodle es vegi com una caixa d'eines on poder començar de manera natural i simple, i després progressar més i més cap a la comunitat d'aprenentatge. L'ideal seria que aquests professors es comprometin i trobin suport en una comunitat amb els seus coŀlegues.

Aquest podria ser el típic progrés d'un professor mentre aprèn a utilitzar el Moodle:

1. Penjar materials (recursos, SCORM)
2. Muntar un fòrum passiu (sense moderació)
3. Utilitzar qüestionaris i tasques (menys feina de gestió)
4. Implementar bases de dades, glossaris i wikis (contingut interactiu)
5. Facilitar discussions als fòrums, fent preguntes i guiant
6. Combinar activitats en seqüència, amb dependència dels resultats
7. Introduir activitats externes i jocs (recursos Internet)
8. Utilitzar el mòdul Enquesta per estudiar i reflexionar sobre l'activitat del curs
9. Implementar mòduls d'avaluació entre iguals com el Taller, donar als estudiants més permisos per a qualificar i fins i tot modificar el curs
10. Conduir recerca activa sobre l'experiència, compartir idees en una comunitat d'ensenyants.

Repositoris i Portafolis

Els repositoris especialitzats són una àrea creixent, i significa que les institucions poden mantenir les seves valuoses dades quan i com vulguin, encara que canviïn els seus sistemes EVA. Encara més important: això permetrà el desenvolupament de grans sistemes de portafolis, que molts de nosaltres veiem com una millora pedagògica molt positiva.

Concentradors de comunitats

Volem millorar la manera en què els professors i els usuaris de Moodle comuniquen entre ells, no només sobre ensenyament i Moodle, sino també en les seves àrees de coneixement. Imagineu un professor de primer de Biologia que troba un bloc "Cercador de comunitats" que el porta directament a un lloc on els seus coŀlegues estan discutint bones pràctiques per ensenyar Biologia, compartint repositoris de materials de curs i dissenys pedagògics.

La creació de xarxes entre Moodles permet a tothom configurar el seu lloc com un Concentrador de comunitats. L'autenticació entre Moodles és transparent però segura i totalment controlada pels respsctius administradors. La natura peer-to-peer del disseny permet el desenvolupament de tota mena d'escenaris interessants.

Interacció entre eines

Concentrant totes les eines de missatgeria del sistema via el mòdul de Missatgeria, els usuaris tenen un control molt més fi sobre quins tipus exactes de missatges volen veure.

Metadades i competències

Moodle té un mecanisme que permet:

1. els administradors poden importar llargues llistes de competències (com a etiquetes)
2. el professorat pot relacionar un subconjunt de competències amb els seus cursos
3. el professorat pot assignar un subconjunt encara més reduit de competències a cada activitat

Seguiment del progrés permet guiar tot això a través de plans personals d'aprenentatge.

Jocs de rol i simulacions d'escenaris

Una eina d'aprenentatge efectiva i bastant popular són els jocs de rol en escenaris, i això pot ser difícil de fer en línia. Podeu imaginar un curs de Ciències Ambientals que implementi un escenari on uns estudiants actuen com el govern, altres com Greenpeace i altres com empreses dins un escenari específic.

Els plans per implementar això ja fa temps que es treballen, però espero que es podran desenvolupar aviat. Seria un mòdul on s'assignarien rols dissenyats dins una situació simulada i els jugadors es mostrarien als altres anònimament, interactuant en fòrums, wikis i altres eines de Moodle d'acord amb les regles de la simulació.

Què més us agradaria trobar-hi?

Esperi que tot això haurà estimulat prou idees sobre els tipus de coses que podríeu trobar en el vostre entorn virtual d'aprenentatge. Si és així, si us plau participeu en les discussions a http://moodle.org i fem una mica de brainstorm. Espero que sortiran noves idees per a posar al Moodle Tracker, o al menys millores i suport per a les antigues.

Enllaços interessants

• Ús efectiu de l'escala Guerra a Moodle
• Bloom's taxonomy Una de les pedagogies més utilitzades en l'educació actual.
• una taula de les diferents activitats de Mooodle en aquesta discussió sobre fòrums