Principis pedagògics de Moodle: diferència entre les revisions

De MoodleDocs
Salta a:navegació, cerca
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
 
Línia 1: Línia 1:
{{Sobre Moodle}}
{{Sobre Moodle}}
{{Moodle_2.4}}
El disseny i el desenvolupament de Moodle es basen en una determinada filosofia de l'aprenentatge, una forma de pensar que sovint es denomina ''"'''pedagogia construccionista social'''"''. (Alguns de vosaltres, científics, poden estar ja pensant que es tracta de "xerrameca menor sobre educació" i ja tenen el mouse llest per a passar a altre tema, però per favor segueixin llegint, ja que això és útil per a qualsevol àrea de coneixement).
El disseny i el desenvolupament de Moodle es basen en una determinada filosofia de l'aprenentatge, una forma de pensar que sovint es denomina ''"'''pedagogia construccionista social'''"''. (Alguns de vosaltres, científics, poden estar ja pensant que es tracta de "xerrameca menor sobre educació" i ja tenen el mouse llest per a passar a altre tema, però per favor segueixin llegint, ja que això és útil per a qualsevol àrea de coneixement).



Revisió de 18:47, 8 set 2013

Plantilla:Sobre Moodle El disseny i el desenvolupament de Moodle es basen en una determinada filosofia de l'aprenentatge, una forma de pensar que sovint es denomina "pedagogia construccionista social". (Alguns de vosaltres, científics, poden estar ja pensant que es tracta de "xerrameca menor sobre educació" i ja tenen el mouse llest per a passar a altre tema, però per favor segueixin llegint, ja que això és útil per a qualsevol àrea de coneixement).

Aquesta pàgina intenta explicar amb paraules senzilles què significa aquesta frase desenvolupant els quatre conceptes principals subjacents en el disseny de Moodle. Tinguem en compte que cadascun d'aquests conceptes representa una forma d'entendre un munt de diferents investigacions, o sigui que aquestes definicions poden semblar incompletes si ja heu llegit sobre elles abans.

Si aquests conceptes són completament nous per a tu llavors és probable que, al principi, li resultin un poc difícils d'entendre; tot el que puc recomanar és que llegeixis amb cura mentre que penses en les teves pròpies experiències mentre intentes aprendre una mica.


Constructivisme

Aquest punt de vista manté que la gent construïx activament nous coneixements a mesura que interactua amb el seu entorn.

Tot el que hom llegix, veu, escolta, sent i toca es contrasta amb el seu coneixement anterior i si encaixa dintre del món que hi ha en la seva ment, pot formar nou coneixement que es durà amb si. Aquest coneixement es reforça si pot usar-lo amb èxit en l'entorn que li envolta. L'individuu no és solament un banc de memòria que absorbeix informació passivament, ni se li pot "transmetre" coneixement només llegint alguna cosa o escoltant a algú.

Això no significa que no es pugui aprendre gens llegint una pàgina web o assistint a una lliçó magistral. És obvi que es possible; només indica que es tracta més d'un procés d'interpretació que d'una transferència d'informació d'un cervell a un altre.

Construccionisme

El construccionisme explica que l'aprenentatge és particularment efectiu quan es construeix quelcom que ha d'arribar altres. Això pot anar des d'una frase parlada o enviar un missatge a Internet, a artefactes més complexos com pintar un quadre, contruïr una una casa o escriure un programari.

Per exemple, hom pot llegir aquesta pàgina diverses vegades i tanmateix haver-la oblidat demà; però si hagués d'intentar explicar aquestes idees a algú usant les seves pròpies paraules, o crear una presentació que expliqui aquests conceptes, llavors puc garantir que tindria una major comprensió d'aquests conceptes, més integrada en les seves pròpies idees. Per això la gent pren apunts durant les lliçons, encara que mai vagin a llegir-los de nou.

Constructivisme social

Això estén les idees anteriors a la construcció de coses d'un grup social per a un altre, creant col·laborativament una petita cultura d'artefactes compartits amb significats compartits. Quan algú està immers en una cultura com aquesta, està aprenent contínuament sobre com formar part d'aquesta cultura en molts nivells.

Un exemple molt simple és un objecte com una copa. L'objecte pot ser usat per a moltes coses distintes, però la seva forma suggereix un "coneixement" sobre com emmagatzemar i transportar líquids. Un exemple més complex és un curs en línia: no només les "formes" de les eines de programari indiquen certes coses sobre com haurien de funcionar els cursos en línia, sinó que les activitats i textos produïts dintre del grup com un tot ajudaran a definir a cada persona la seva forma de participar en el grup.

Connectats i Separats

Aquesta idea explora més profundament les motivacions dels individus en una discussió. Un comportament separat és quan algú intenta romandre 'objectiu', es remet al fets i tendeix a defensar les seves pròpies idees usant la lògica buscant forats en els raonaments dels seus oponents. El comportament connectat és una aproximació més empàtica, que intenta escoltar i fer preguntes en un esforç per a entendre el punt de vista de l'interlocutor. El comportament constructiu és quan una persona és sensible a ambdues aproximacions i és capaç d'escollir una entre ambdues com l'apropiada per a cada situació particular.

En general, una dosi saludable de comportament connectat en una comunitat d'aprenentatge és un potent estimulant per a aprendre, no només aglutinant a la gent sinó també promovent una reflexió profunda i un replantejament de les pròpies opinions i punts de vista.

Conclusió

Una vegada que un mestre es planteja aquests temes, això l'ajuda a concentrar-se en les experiències que podrien ser millors per a aprendre des del punt de vista dels estudiants, en comptes de limitar-se simplement a proporcionar-los la informació que creu que necessiten saber. També li permet adonar-se de com cada participant del curs pot ser professor a més d'alumne. El seu treball com 'professor' pot canviar de ser 'la font del coneixement' qui influeix com model, connectant amb els estudiants d'una forma personal que dirigeixi les seves necessitats d'aprenentatge, i moderant debats i activitats de manera que guiï el col·lectiu d'estudiants cap als objectius docents de la classe.

Òbviament, Moodle no força aquest estil de comportament, però és per al que millor serveix. En el futur, a mesura que les infraestructures tècniques de Moodle s'estabilitzin, les millores en suport pedagògic seran la línia principal del desenvolupament de Moodle.